Blog de bàsquet

Les darreres entrades van sobre links nous... aquest té la característica que et porta a un altre blog q també he fet jo. És de temàtica concreta, parla del júnior que porto aquest any a l'hospi. A l'igual q les darreres temporades ho fèiem a través de la web d'asme, enguany vull fer un seguiment de l'equip via web i ho faré amb l'estructura q dona això dels blogs.

Si algú li interessa, ja sap on mirar!

També compartiré un dubte que tinc i encara no he solucionat (tinc uns dies abans no doni l'adreça als jugadors). El tema és q em fa una mica de cosa deixar obert el pont entre els dos blogs de tal manera q els jugadors i entorn (pares, gent del club,...) tinguin accés a una àrea més privada. És gent q ara mateix no conec de res, i no m'és fàcil obrir-me tant des del primer moment.

Us haig de dir que estic més a prop de deixar-ho obert. Si realment vull entrenar, ensenyar, educar... d'unes maneres determinades, no és coherent q amagui un àmbit, diguem, més humà o personal.

En fi, seguirà el debat intern obert, seguirem informant...

pels poc observadors...

He inclós dos links més, són els quaderns de viatge d'en Tavi i na Cata. Suposo que la majoria ja els coneixieu, però així els tinc ordenats i m'enrecordo d'entrar-hi més sovint. Disfruteu-los!!

Balanç telegràfic

Aquest és un post informatiu per tota la gent que a la distància (amb quilòmetres pel mig o no) seguiu el que vaig dient i fent. Avui toca el segon, una fotogràfia del moment.

Doncs ja he tornat de Bilbo, quines festes!!! Tal com les recordava, quin ambient! A més el viatge ha donat de si un parell d'excursions per la zona recomenables. Sense oblidar el bon ambient i millor converses amb en Natxo. No era sorpresa, ja sabia que era un bon company de viatge!

Aquest matí he confirmat que tinc feina nova. Gira entorn de la gestió de projectes, relacionats amb la direcció d'obra. Són moltes novetats, que encara haig d'anar païnt, entre elles, treballar des de casa com autònom, colegiar-me,... així que vagi assimilant-ho ja ho aniré explicant!

Aquesta tarda començo entrenaments a L'Hospi, finalment serà el junior de primer any. Tinc ganes, he programat més que mai. A veure que tal! A més, tinc tancat segon entrenador i delegada. Vaja equip que farem!!!

Com he dit, unes breus informatives. En pròxims dies, opinions, sensacions... tot arribarà!

Salut,

Avança, avança que la por no descansa...

Aquesta diria que és d’Obrint Pas i la veritat és que està aquí mig de rebot. Només volia posar un títol relacionat amb que les festes s’han acabat i què tot segueix. La vida avança, avança...

Lo de la por és més gratuït, perquè tot i que es presenten canvis, en cap cas por. La paraula seria curiositat, ganes de veure més enllà i saber el que hi haurà. Que determinista que ha quedat, no? Direm curiositat per veure com definirem les pròximes passes!

Com bé heu dit alguns als comentaris i mails rebuts vàrem quedar tercers al concurs de carrers, més un premi especial al millor sostre. Tot un èxit per un carrer jove, de poca experiència i recursos com el nostre. Tant mateix, i canviant de registre del comentari anterior, el que valoro (valorem, espero!) és la convivència viscuda durant l’any i especialment aquestes darreres dues setmanes. És com un camp de treball però a la teva ciutat, rodejat dels amics i que tu has dissenyat la feina. Tota una barreja difícil de superar!

Poca cosa més família, en un parell d’hores cap a Bilbo a ser usuari de festes, que ja toca. Aste Nagusia espera, ja us explicaré més el divendres quan torni!
Salut,

concurs de carrers

Aquesta tarda torna el ritual que comença a fer-se tradició per l'entorn de la comissió de festes del carrer Mozart. Així cap allà les sis s'ompliran els katxis de birra i volaran de ma a ma per tal de buidar un bidó en 10 minuts i poder anar a plaça a sentir els resultats del concurs de guarnits. Vaja, a liar-la com cal, que per alguna cosa som el jovent ;)

La veritat és que m'he deixat portar per la competivitat caracterísitca de les societats occidentals i estic mig nerviós per saber com quedarem. Tot un dilema. Tants anys pregonant que el que conta és el procés d'aprenentatge i no tant els resultats i de nou amb el neguit de la competició. Però ja forma part de l'home, no? O almenys meu! Que una cosa és el que els hi diguis als nens, però quina alegria quan guanyes un partit o un títol....

En fi, que en breu els resultats i, sobretot, les sensacions d'aquestes festes.

Salut!

Torna la màgia

Pel títol podríeu pensar què és l’eslògan d’un equip de futbol o alguna cosa semblant, però no va per aquí. Fa referència a les sensacions i sentiments que ahir vaig recuperar a l’està fent decoració al carrer. De nou, treball rodejat d’amics en un projecte comú, qui no hagi viscut aquesta sensació, no sap el que es perd.

Ahir érem molts, cadascú a la seva, construint plegats. Quan es prepara la decoració del carrer hi ha mil tasques a fer, i si no hi ha un munt de gent disposada a donar un cop de ma, és molt difícil tirar-ho endavant. Per sort, nosaltres ho som, som munió i treballem plegats. Es pot demanar més?

Per què torna la màgia, sí, però sobretot torna l’orgull de formar part d’un projecte comú. De tenir tanta gent amb qui somriures amb els ulls i compartir el pensament de què això ho tirarem endavant plegats.

De nou, qui no hagi viscut això...

Salut!

Comentari base 20

Tenia activat el xip que des de dimecres no havia escrit res, i ja em venia de gust. Però com passa en aquestes ocasions, la intenció no neix de la improvisació i no tenia molt clar com enfocar-ho.

Tot s'ha solucionat a entrar a la web i veure que era el comentari número 20 i això m'ha portat a un llibre que estic llegint. És un recopilatori de relats d'un vell guerriller zapatista que encara no m'atreveixo a dir si existeix o és un simple però eficaç fil conductor per tal de narrar part de la mitologia indígena ('Relatos del viejo Antonio', 'Subcomandante Marcos', un llibre que em podeu demanar i, poder, us el deixo!).

No parlaré del llibre en si, si no de la numeració dels contes. Que segueix la numerologia asteca, que és en base 20. La qual cosa m'ha cridat molt l'atenció, això sí que és una diferència! Pels no tecnòlegs, dir-vos que nosaltres contem en base 10. Així la segona unitat, equival a 10 unitats. (10=10x1, obvi). En canvi els asteques ho feien en base 20, això vol dir que per passar a dues xifres necessites 20 unitats, i per tres xifres 400, per quatre xifres 8000 i així successivament.

Això em va fer reflexionar força, a com podrien conviure dues cultures amb aquesta diferència, no seria fàcil! La base numèrica és quelcom que tenim tant interioritzada...

No és la meva voluntat aprofundir gaire més sobre el tema, només compartir una part de reflexions que es van fent, ja n'hi ha prou.

Salut amics,

Alegries

Ahir em van donar una de bona: aquest any les festes de Bilbo són més tard, comencen passades les de Gràcia. Quant temps que no succeïa això! Així que, aquest any podrem fer doblet i repetir una de les festes que més m'han agradat mai, riu-te'n dels sanfermins!! Aupa Aste Nagusia, bilboko jaiak!!! Per cert, algun soci de viatge poder ja el tinc, però sempre es busquen nous companys...

Parlant de festes, i més concretament de Gràcia, dir-vos que ja les tenim completament a sobre. El 15 ja estem de festa i, per tant, el 13-14 de muntatge. Aquest post serveix de dues coses, convidar-vos a venir per festes a alguna de les activitats o concerts i demanar-vos com cada any un cop de ma amb tot el muntatge. El cap de setmana fort és el del 13-14 que estem tot el dia al carrer penjant el que s'ha fet durant l'any. Però el cap de setmana anterior ja també estarem treballant al carrer enllestint coses. De fet cada tarda estem per allà... qui no ho hagi entès encara... No dubteu que s'agrairà la vostra presència i col·laboració.

De fet, em sembla que vaig a enviar tot de mails individualitzats als col·laboradors habituals... que sempre es fa més pressió!
Apa, salut!

Consulta en alemany

L'altra dia estava veient una peli alemana ('los edukadores', parcialment recomenable, tampoc és al·lucinant, però es deixa veure). Tenia una versió doblada però li mancava traduir alguns cartells que surtien al llarg de la peli. Els dos primers no eren vitals, i amb un diccionari em vaig imaginar per on anava. Però la peli acaba amb un pla sobre un missatge i... ni diccionari ni osties, no se com acaba la merda de peli. També és divertit pq vaig jugar a imaginar posibles finals a partir de les darreres imatges, però un cop jugat, m'agradaria conèixer la versió de final imaginat correcte (o poder no el vaig encertar!)
El cartell en si deia "manche menschen ändern sich nie" poder la parula menschen era henschen o nenschen i poder en comptes de sich era bich. Coses de la mala lletra...Als alemanoparlants, estaria molt agrait amb la resposta!!

Etapes

Ahir vaig tancar-ne una i, naturalment, es va iniciar del tot una altra. Al migdia vaig traslladar les darreres bosses que em quedaven al pis de Gràcia (conegut pel de les tres bessones, que de tots els noms que van anar sorgint és el q més m'ha agradat sempre). Pel que ja em puc considerar a tots els efectes veí de Ciutat Vella. Queda encara més del pal.

Pels qui no ho sabéssiu, estic compartint pis amb na Marcela en una nova vida, diguem, de parella. La qual cosa em ve realment de gust, i suposo que hagués fet bastant abans si no hagués tingut l’ocasió única d’embarcar-me en un projecte que tant m’ha omplert com el d’ASME.

Perquè mirat a la distància, el que ens ha unit amb en l’Uri i el Sergi ha estat més el projecte de dos anys a la Verneda q gairebé compartir pis. Això darrer ha estat un pas més en el projecte comú, però no la pedra angular. Dos anys, penso q difícils de repetir, a on somiar, aprendre i fruir junts. Tinc clar que amb els anys serà una època que recordaré amb molta estima.
Però la vida són cicles, un tanca portes i l’altre clama per entrar. Aquest nou encara no està molt definit, se l’ha d’anar donant forma... temps al temps!