Estic flipant...

Mireu la noticia q he trobat avui al vilaweb, haurem d'anar amb molt de compte. No la he copiada aquí tota, us recomano que després de llegir-la cliqueu al link per veure-ho en tota la seva magnitut i entrendre del tot l'origen de tot plegat i les conseqüències q pot tenir.


Noves accions de la plataforma ‘Gràcia vol descans’.
Vila de Gràcia, dimarts 26 de desembre de 2005.

Presentat el pla d’actuació de la plataforma al 2006.

Aquest matí a la seu del districte ha tingut lloc la presentació de la nova campanya de la plataforma ‘Gràcia vol descans’. Després de quatre anys de lluita i èxits sensibles, la plataforma insisteix en la seva voluntat de fer de Gràcia un millor lloc a on viure.

En paraules del seu president, Sr. Àngel Mora, “després de la pacificació del tràfic amb les superilles, el següent pas és pacificar la nit de Gràcia. Un barri ple de vida no pot estar supeditat a l’oci nocturn de tota una ciutat. Gràcia ha de ser coneguda pels seus veïns, no pel seu alcohol”.

També segons Mora: “El problema de la nit està dividit en tres fronts, que hem de ser capaços de combatre a la vegada. D’una banda l’oci comercial, en forma de bars que no respecten els horaris. D’altre l’oci alternatiu, representat pels ‘okupes’ o locals de joves que els tenen per emborratxar-se i drogar-se. I per últim, la festa major, amb un model exclusivament alcohòlic, a on les activitats han estat desplaçades pels cubalitros’”.

El conflicte està dividit en dues zones molt marcades, segons Sr. Mora, d’una banda els voltants de la Plaça de la Virreina, “a on s’han anat desplaçant els que fa anys feien nosa a plaça del Sol.” I d’altra banda els voltants de la plaça Rius i Taulet, a on “destaquen tots el bars del carrer Mozart, la seva comissió de festes, i els locals alternatius La Felpa i Zion”.

Al respecte d’aquests ‘locals alternatius’ la Plataforma ha iniciat una campanya de denuncia de l’ajuntament que permet que sota el paraigües de ‘Associació Cultural’ es permeti fer falsos bars, sense mesures de seguretat e higiene, a on l’alcohol dolent i les drogues estan a l’ordre del dia. Un dels objectius de la Plataforma es frenar la firma dels contractes de renovació de lloguer que totes dues associacions (La Felpa i Zion) aquests dies estan tramitant. A l’hora de redacció d’aquesta noticia, el diari no ha pogut posar-se en contacte amb cap responsable de les associacions o els propietaris dels locals en qüestió.

Si vols llegir la noticia complerta a Vilaweb – Gràcia. Polsa aquí.

S.A. - FELIZ FALSEDAD

Per compensar el post pastel d'abans, la cançó estrella del dia, o almenys la q sempre em ve al cap quan surt el tema nadal. Soziedad Alkoholica. Diria q la van fer per la peli de 'El dia de la bestia' però no se a quin disc està editada.

Feliz Falsedad
OTRA VEZ LLEGA LA NAVIDAD LA GENTE EMANA FELICIDAD TODOS SONRIEN SIN PARAR A QUIEN PRETENDEN ENGAÑAR SI TODO SIGUE IGUAL... ¡ AN, TWO, TRES, LAU!
ES NAVIDAD EN JERUSALEN Y EN NAVIDAD MATAN TAMBIÉN JESUCRISTO YA VA A NACER KETE PILLE UN PALESTINO ¡CACHO MAMON! Y TE CUELGUE DE UN PINO
EL GRAN NEGOCIO VA A COMENZAR EL PRECIO POR LAS NUBES ESTAN TODOS COMO LOCOS A COMPRAR TODO SEA PORQUE ES NAVIDAD Y HAY QUE APARENTAR ¡ANDA YA! TURRON UN PAVO Y CHAMPAN ESO NO, NO NOS PUEDE FALTAR AUNQUE MAÑANA NO HAYA PA COMER TODO SEA PORQUE ES NAVIDAD Y HAY QUE APARENTAR ¡APARENTAR!
LOS POBRES NIÑOS SON MACHAKAOS POR LA TELEVISION, POR MILES DE ANUNCIOS (DE JUGUETES) EN LOS KEEL CRIO SOLO TIENE QUE APRETAR UN BOTON Y PARA NADA CUENTA SU IMAGINACION
POR ESO Y MAS ¡ ME CAGO EN LA NAVIDAD! PUTA NAVIDAD ¡ME CAGO EN LA PUTA NAVIDAD! POR ESO Y MAS ¡ ME CAGO EN LA NAVIDAD! PUTA NAVIDAD ¡ME CAGO EN LA PUTA NAVIDAD!
MILLONES DE ABETOS CORTAOS POR UN ESTUPIDA TRADICION QUE LUEGO ACABARAN TIRAOS EN LA BASURA O EN CUALQUIER LAO LUCES POR TODA LA CIUDAD PARA INTERTARLA DISFRAZAR ANUNCIOS DE PAZ Y HERMANDAZ QUE DESPUES DE NADA VALDRAN
ME DA ASKO LA NOCHEVIEJA TODOS PUESTOS HASTA EL GORRO DESAHOGAN SU FRUSTRACION HOY TODO ESTA PERMITIDO LA METO MANO A ESTA CHICA Y A ESTE LE METO UN SOPAPO ¡ QUE DIVERTIDO SOY!
POR ESO Y MAS ¡ME CAGO EN LA NAVIDAD! PUTA NAVIDAD ¡ME CAGO EN LA PUTA NAVIDAD! POR ESO Y MAS ¡ME CAGO EN LA NAVIDAD! PUTA NAVIDAD ¡ME CAGO EN LA PUTA NAVIDAD! POR ESO Y MUCHAS COSAS MAS ME CAGO EN LA PUTA NAVIDAD DE VERDAD QUE ASKO ME DA TANTA HIPOCRESIA, TANTA FALSEDAD ¡VENGA IDIOTAS A COMPRAR! EL CONSUMO ES EL ESPIRITU DE LA NAVIDAD! ¡OS VAMOS A SACAR HASTA LA MEDULA ESPINAL! ¡FELIZ NAVIDAD... AMIGUITOS!

fum, fum, fum

No em digueu pq però em feia gràcia escriure aquest dia. Suposo q al ser un dia en teoria de gran importància i per compartir amb la gent propera, he volgut fer-ho amb la gent q ho llegiu com a representants de tots el cercle d'amics i bona gent q em rodeja.

Em passa algo semblant amb el local. Un dels millors costums q tenim a Zion és sopar el dia de nadal tots junts. No se quan es va iniciar, diria que des de l'inici, i és una manera de fer més familia. El dia més familiar de l'any també volem guardar una estoneta per l'altra familia, la zionita. És un dia de confirmació, de dir sense paraules a la resta q m'importeu, sou la meva gent. Si heu estat algun any, sabeu de que us parlo.

Aquest nadal està sent curiós per mi. En general diria q estic vivint un canvi generacional. M'explico. D'una banda a casa meva ja no ens trobem tots els germans de ma mare. Des de la mort dels meus avis, s'ha anat diluint i, si fa o no fa, ma mare i els seus germans estan començant a assimilar el seu propi rol d'avis i caps de familia. Quina anyorança d'aquells dies de festa rodejat de cosins, vivint deu persones a casa! D'altra banda són els primers nadals amb la familia, diguem, política. La qual cosa obra noves portes a les relacions humanes prou interessants. Tot i que ho estic vivint amb força normalitat, sense que esdevingui res extraordinari.

En fi, que simplement us volia fer sentir l'especials q sou per mi i q aquest dia q diuen q ho és volia q em sentissiu a prop! Salut!!

Gabino se queda!!

Ahir vaig rebre una trucada q em va alegrar el dia. Frase feta, pq ja estava alegre de mena, vaja q no tenia res q ho qüestionés l'habitual somriure diari.

El fet que en Gabi, un jugador que porto del Sant Just, em va trucar per dir que finalment es quedava al club. Fa unes setmanes q havia rebut una oferta per marxar a un club dues categories per sobre, cobrant, i per diferents motius, havia acceptat. També per diferents motius, al final ha decidit quedar-se.

És el primer cop que entreno un equip sènior (adults) i està sent una molt bona experiència. Segurament he tingut sort pq he topat amb excel·lents persones. Les relacions q es creen són molt diferents q amb equips de formació. Cada cosa té el seu 'atractiu', però ara q he descobet el d'adults m'està agradant, tant com l'altra. Vaig entrar expectant a portar un equip sènior i de moment una experiència molt positiva!

Així q Gabi, efectivament, va ser una molt bona noticia! Ens veiem el 28 per seguir-hi!!!

Salut,

Palmades a l'esquena i altres coses fàcils

Ahir vem retrobar en Txesco per aquestes terres. Quina al·legria! I quina facilitat! Què fàcil i còmode et trobes amb la gent, amb la que et trobes còmode i fàcil. Feia un any q no ens veiem, però des de lluny, veient la seva silueta (entorn més contundent, això sí! :P) ja sabia q tot plegat era fàcil. Que no cal més, q amb el primer somriure ja estava tot dit. És una sensació extranya, pq tinc moltes ganes de compartir estones aquests dies i treure't suc de tot el q has viscut q segur que ens enriqueix a tot (ara pensava en les barretes de sofre!) i a la vegada la sensació que tot estava fet, en ordre. Tenies el mateix somriure, em vas fer sorgir el mateix somriure. No cal més.

I també hi ha palmades a l'esquena i molt lligades a aquestes línies. Porto uns dies de vària gent q m'afalaga amb el fet q escrigui, q li agrada, q li serveix d'illa de contacte amb el q va ser, poder és i, si volem, serà. Doncs, gràcies a tots per dir-ho, s'agraeix! I en aquesta línia de palmadetes us poso link nou al blog d'en Ferran (http://ferran.blocat.com/), amb tot els ànims pq s'engresqui a ser constant. Per cert, amb en Jaumet vem dir d'anar a veure l'obra al gener quan retornin a fer-la després de vacances de nadal, qui vulgui, q aixequi el dit!

Salut familia!

resposta gràfica

Resposta gràfica a la pregunta d'un amic que està vivint a Bèlgica sobre si realment va en sèrio això del boicot als productes catalans a l'estat espanyol.

Noticia al vilaweb

Avui aquesta noticia m'ha culpit molt especialment. Tot i la importància del cas, no el coneixia gaire, poder aquí són més coneguts en Leonard Peltier o en Mumia, però la història d'aquest home és de possar els pels de punta. Fills de puta. Com no es pot odiar aquest pais q segueix sent tant arrogant com per donar-se el dret a pendre la vida?

A vegades es perd la refèrencia de tot plegat. Si em preguntèssis cinc minuts abans de la noticia pel fet que el Schwarzenegger sigui governador de California, diria que és bastant ridícul, q deu ser bastant curtet i un tant fatxa. Però no hi caus que és un assessí. Aquesta referència és la que no es pot perdre, no és 'sentiment ranci antiamericà d'esquerra trasnotxada' q dirien mediàticament. És odi intens als assessins de l'indefens. Cap concessió.

DIMARTS, 13/12/2005 - 09:56h
Els Estats Units executen un emblemàtic condemnat a mort
Els Estats Units han executat avui Stanley 'Tookie' Williams, condemnat a mort des del 1981 per quatre assassinats que ell sempre ha negat cometre. En una de les darreres entrevistes concedides, Williams insisteix en la seva innocència, clama contra la pena de mort i es mostra orgullós de passar de ser el fundador de la banda Crips a lluitar perquè els joves no entressin en aquest tipus d'organitzacions i a escriure literatura infantil.
Per aquests llibres, que va escriure durant l'estada a la presó, va ser nominat al premi Nobel de Literatura. A Williams també el van nominar sis vegades al Nobel de la Pau. 'Si fa quinze anys m'haguessin dit que la meva vida canviaria, que escriuria llibres per a nens, que jo podria ajudar milers i milers de nens i nenes, que estaria nominat al premi Nobel de la Pau i que farien una pel·lícula sobre la meva vida, t'hauria mirat com si t'haguessis tornat boig', diu Williams a Phil Gasper, l'autor de l'entrevista que porta per títol 'Interview with Stanley Tookie Williams'. Gasper és membre de la campanya contra la pena de mort, que fins al darrer moment ha intentat evitar l'execució de Williams. El governador de Califòrnia, Arnold Schwarzenegger, no obstant, s'ha negat a commutar la pena i el Tribunal Suprem nord-americà ha denegat la petició de clemència dels advocats.

...

Iep Bernat, no exigim tant, que no tots tenim tanta poca feina :p

Ja tornem a estar per aquí i, el més important, resituat en la dinàmica habitual. Entremig un molt bon viatge per descobrir una ciutat preciosa, unes quantes hores a Zion per deixar-ho maquejat que fa goig i algunes menys ordenant a casa i el despatx que també li convenien.

Florència és una ciutat bellíssima. Fent un refregit impossible entre l’Agustín i en Boris Izaguirre diria que és un ‘momento Stendhal contiiinuo’. L’ullet que l’entengui qui pugui! :p

De regal vem visitar Bologna, famosa per una declaració sobre el futur de la universitat europea que tant maldecaps ens ha donat (encara segueix, no?). Però com a ciutat val la pena, no té la espectacularitat de Firenze però ben val una visita. A més, vem tenir guia local, la qual cosa sempre et fa descobrir més profundament (i amb més carinyo) un lloc. Una parella maquíssima, coneguda a través del Risk (q diu q jugar és inutil?) que van fer d’amfitrions perfectes. Stefano i Ainhoa, tenim pendent un dinar (i, tranquil, no m’atreviré a fer pasta!).

L’altra novetat és a Zion. Aquests darrers dies ha viscut una activitat frenètica i per un cop les assemblees i comissions de treball han superat el pla teòric. El resultat han estat bastant feina però un pis de baix irreconeixible. Com ja ha fet algun antic col·laborador dels comentaris d’aquest blog, no espereu invitació per venir a veure-ho, qualsevol dia esteu convidats a visitar-nos, teniu les portes obertes!

Una altra cosa que em fa il·lusió és recuperar els partidets entre amics de bàsquet. Si tot surt segons el previst aquest dissabte farem el primer. Encara no he avisat per mail pq no tinc la confirmació de què tindrem pista. Espero fer-ho demà al matí i enviar el mail. En tot cas, aneu escalfant canell i, com en el meu cas, algun dia anar a córrer no anirà malament.

I mil coses més del dia a dia que avui no les veig com una càrrega si no com possibilitats d’estar rodejat de bona gent, fruint de la vida. Això va així, el que un dia t’agobia, el següent et meravella. Tot i que la idea és la contrària, ara em ve al cap una cançó d’un un punki pessimista (diria que era Cicatriz, però ara no estic segur): ‘Derrota tras derrota, hasta el fracaso final’.

Los reyes han vuelto

Tot just dissabte a casa de na Cata en parlàvem. El dimarts a la FNAC vaig veure el nou disc de Gigatron. Casualitats. Gràcies al Sr. Emule ja l'he escoltat un parell de cops i força, força bé; en la línea.

Pels que no us soni de res, dir-vos que Gigatron va ser un grup que fa una bona pila d'anys van treure un disc parodiant el heavy metal, amb hits com el 'q te peto el kk' q també va formar part de la mitologia de l'entorn cine-club q parlàvem abans.

El disc està prou bé, tot i que no penso que pugui substituir 'El barco de colegas', bàsicament per nosaltres mateixos. Cada cop són més cares les hores de converses i birres, i més en un entorn màgic com va ser la planta quarta per tots els que vem tenir la sort de viure-la en aquells anys de bogeria.

Ja són varis els posts que al rellegir-los m'adono q parlo massa des de la nostàlgia del qui anyora temps passats com si ja no hi fossin. Però no és el cas. Simplement escric per afirmar-me q, tot i les dificultats, vull seguir vivint per les persones del meu voltant i no per feines o distraccions.

Salut!

Florència

Ja són només dos dies i, de nou, de viatge! Aquest cop a Florència. En tinc ganes. Marxem cinc dies amb na Marcela cap allà. Em fa ganes.

Itàlia és una gran desconeguda per mi. Només tinc una altra visita fugàs a Turí amb en Tavi de parella de ball en un viatge de “representació” del cine-club. La idea era contactar amb associacions d’allà per possibles col·laboracions. No vem fer gaire, diria q un dia que l’organització ens va apretar, vem anar a voltar i ens vem fer una foto a la porta d’un cine. Això sí, el viatge fantàstic. L’altra gent d’associacions d’aquí maquíssimes i a més, va deixar unes quantes històries i anècdotes q ja formen part de la mitologia particular.

Fa temps q no viatgem en parella, diria que dos anys del viatge a londres i una mica menys a Eivissa. Són bons moments per compartir. Tot i l’esforç, la vida diària fàcilment t’arrossega a ritmes i models de vida que no t’agraden i fa que no es pugui estar suficient per les persones q estimem. I no és només una qüestió de volum de temps, si no també entrant qüestions de qualitat d’aquestes estones, ser capaç de trencar la rutina i que cada conversa, sopar, lectura, neteja sigui especial. No és fàcil, però ens hi esforcem!

Descobrir un lloc nou, és un petit-gran tresor-oportunitat de ser còmplices i viure-ho plegats. A vèncer el fred, doncs! :P

Salut,