Ara q en Txesco torna a donar senyals de vida, he recordat una conversa amb ell aquest nadal q m’ha quedat a la memòria més intensament. M’explicava que la seva companya feia un programa de radio. I es meravellava del poder de difusió que podia tenir aquests medis. M’explicava que poder hi haurien 100 persones escoltant-la, compartint idees i moments. Cent persones en la que incidir!
Per mi aquesta dada va ser un xoc. Em va fer un canvi d’escala brutal. Efectivament, que una persona pugui dirigir-se a cent és una xifra que té dues lectures. En el nostre entorn massificat i ment quadriculada respecte als enormes números dels grans mitjans de comunicació pot semblar míser. Només cent persones, quina xavalla!
Però realment és així? La conversa em va obrir els ulls, en absolut que no! Cent persones és una xifra enorme! (2 ordres de magnitud, Ferran! ;) ) Cent persones a les que dirigir-te, amb la que comunicar-se, compartir...
Sens dubte que els milions de la ser, cope i més mitjans de comunicació estan en altra esfera d’incidència. Però això no treu ni un sol gram de valor a la petita difusió, al de la càlida radio autogestionada, el fanzine fotocopiat, al novedós blog, al cafè entre amics... Moments de confidència a on emissor i receptor estan hàbits de intercanviar informacions deliciosament tamisades per l’opinió individual. Hem d’estar orgullosos de la nostra qualitat front la seva quantitat. Nosaltres també manipulem, és més fem clara demagògia: posem els nostres sentiments amb allò q fem i expressem. Per això, cent persones amb la qui comunicar-se és una enorme xifra enorme. Tot plegat fa que ens haguem d’apropar-nos amb passió i respecte.
Aquella conversa em va despertar i animar a seguir escrivint-vos; per compartir aquests moments, idees i sentiments amb tots els que teniu a bé apropar-vos. Gràcies per ser-hi.
