dijous, setembre 28, 2006

Un cartell impactant

Penso que hagués tret el cap, però la voràgine boja de la feina m'ho impedeix. Poder surto a manifestar-me pel poble perdut de Guadalajara al que estaré el dissabte, però no crec q tingui el mateix resó.

Però la pregunta, però, és copciosa... vull tenir una casa algun cop? Si la puc disfrutar jo ja tinc prou... Estem en contra dels preus abusius o del concepte que fa que la vivenda sigui el pal de paller de la propietat privada familiar?

dimarts, setembre 26, 2006

Confiances d’alegria

El diumenge vam fer costellada popular a casa d’en Joan el Gabatxo. Feia temps del darrer intent d’agrupar la colla que vam teixir entre cine-club i delegació. Com tot bon grup que es preui, ha de dir de si mateix que és una generació única i irrepetible, com aquesta del 77 q ens trobàrem aquells anys a l’ETSEIB.

Com no podria ser d’altra forma, va ser una estona bonísima; de no parar de riure. De recordar cent batalles i plantejar mil bromes més (la proporció és la adecuada). Fins i tot vam haver de sortir fugint d’en Tavi, el bevedor d’ampolles de whiskey més ràpid que s’ha vist darrerament.

En acabat, vam baixar cap la Vila amb n’Agustín; estàvem realment cansats. Ens va costar un xic acceptar la seva proposta de fer una estona de migdiada a casa seva abans de sopar, però va vèncer la confiança a la vergonya que ves a saber qui ens ha inculcat des de petits. Així vam poder fer una bona dormida abans de la nit, q no va ser especialment moguda, però si va tenir el seu partit de futbol (a Fraguel sense fraguelians), partida de parxís (i era la segona nit seguida!) i concert de La Troba KungFu (justet…).

Aquesta dormida en confiança a casa l’Agustín em va recordar als meus avis. Ells teníen molta amistat i confiança amb una parella mig familia que encara veig amb regularitat. En època de post-guerra i imigració es van ajudar molt en aquells anys difícils. Molts anys després, recordo que quan els veníen a veure es pasaven una setmana vivint amb els meus avis (i viuen a Sant Cugat). Però per ells que havien pasat tantes coses plegats, era la seva forma de seguir convivint i sentir-se a prop.

Aquesta amistat i confiança profunda la segueixo admirant encara avui. M’agradaria ser capaç de teixir-la amb varios de vosaltres. Poder per algunes illes? Tindria més sentit lo de la setmana! :p

Salut!

dilluns, setembre 25, 2006

Posagots agraits

Pos eso, q diumenge vam estar ordenant posagots i s'ha d'agrair publicament les darreres contribucions d'en Kapi, Manu, Pakito, Mauri i Bernat.

A veure qui més s'anima! Que no cal anar de viatge per trobar-ne!

Merci gent!

divendres, setembre 22, 2006

10/10 Mikel

M'ha fet gràcia lo de 11/11 Barakaldo de l'altre títol i l'he comparat amb el meu aniversari. Ja s'apropa! Encara no se quan, com, on (tot i que el on suposo que sí) ho celebraré, ja us enterareu!

Això sí, encara em dura el bon record de l'any pasat que em vaig sentir molt acompanyat i estimat. A igualar-ho (no cal dir superar-ho per no ser tan competitius! :P )

Salut!

11/11 Barakaldo

Vaja proposta acaba de sortir!!!

Únic concert de presentació del disc de Fermín el 11 de novembre a Barakaldo. Quines ganes!!!

I més després del txuletón al Baserri d'ahir... per quan el menu infinit? Queda pendent! (I també de repetir aquelles pomades insultant cambreres de vint anys... q ja us (ens) val! )

Pos eso, q em motivaria fer un viatge llampec de concert i algo gastronòmic. Li donarem més voltes...

De moment, mireu-vos el link del motiu del concert, paga la pena: http://www.18-98plus.org/


dijous, setembre 21, 2006

Una promesa ¿interessant?

Fa dies q vaig dir q penjaria el treball del curs d'entrenadors i aquí està. Si algú li dona una ullada i vol comentar-ho més enllà de 'ets un frik' li agrairé!

http://www.box.net/public/9dq0zfe5c5

dimecres, setembre 20, 2006

Bangkok i dos nuvis

Mon cosí està de viatge de nuvis per Tailandia i l'ha enganxat de ple el cop d'estat light aquest que han muntat per allà. Ahir van parlar amb ell i estan bé, ja havien sortit de la capital i pel nord no hi havia gaire moviment. Una bona història a explicar quan torni!!

Un repte

Seré críptic pq vull; qui ho ha de saber ja ho sap. Però sí q faig públic q tinc davant un repte gros i que l'he acceptat. És complicat i l'aposta grossa, però així hi ha més motivació... o de moment la tinc pels núvols!

A por ello!!!

dimarts, setembre 19, 2006

Un comiat més

I em resisteixo a dir-li comiat….

Tant mateix és que a la darrera assemblea de festes de gràcia vaig expressar la meva voluntat de retirar-me de la primera línea de front de responsabilitats i, poder, no ser l’estiu vinent per la Vila.

Un pas difícil de donar, però que te’l faciliten tants amics disposats a acceptar-ho i animar-te.

No és un comiat pq vull seguir col·laborant i ajudant a aquest projecte col·lectiu que hem creat i construit els darrers anys entre amics. Ara hi ha cert perill de que tot plegat és desmoroni, però tinc plena confiança en que altra gent igual o més vàlida seguirà tirant del carro.

Perquè no té cap misteri, és com tot. Simples ganes de fer coses i sentir-se viu. El dissabte vaig veure a prou gent amb ganes de tirar-ho endavant; també va ajudar a dir-ho...

Em va dur records. A aquell altre cop que vaig plegar de coordinador de delegació per donar cabuda a més gent. En aquella ocasió era més per no crear un tap i permetre a gent motivada assumir més responsabilitats. Aquest cop s’haurà de forçar una mica més, però també penso q ens ensortirem.

Com deia, em resisteixo a dir-li comiat...

diumenge, setembre 17, 2006

Benvinguda Joana!

Aquest post el tenia ben guardat, esperant que arribés el moment. Des de fa poc més de tres setmanes, l’Albert és pare. Però em resistia a explicar-ho tot esperant al moment de veure’ls i sentir-ho molt més directe que l’alegre SMS q vaig rebre un bon dia, la setmana després de festes, diria.

Doncs sí, el dijous vem fer la visita de rigor que em feia molta il·lusió fer-la. Per l’estima que li tinc a l’Albert, per haver-ho coordinat amb el Marc i el Jos, per seguir amb la campanya de apropament de parelles i trobar de nou na Marta q sí q feia anys q no coincidíem, per... conèixer na Joana...

Una petita ben maca, que ens va dedicar bones estones de dormir, plors i, fins i tot, una cagada q, segons van dir els pares, era un gran honor en aquells dies de petita fase d’estrenyiment (coses que es parlen amb uns pares).

Com no, el més destacat era l’enorme somriure que tenien tots dos i la felicitat que transpiraven. Com cada vegada que m’apropo últimament a un nen petit, el meu instint paternal surt i em meravella les ganes q tinc de ser pare. No és ben bé un projecte a curt plaç, però si una il·lusió que em ronda propera.

Una boníssima tarda de dijous, amb una il·lusió nova feta realitat. Benvinguda Joana!

dijous, setembre 14, 2006

Deu raons per no anar a veure el film “Salvador”

1. Perquè és una gran mentida de “sociates progres” que com ja vam assenyalar pel Fotut 2004 practiquen el “feixisme postmodern”, a la recerca no només d’un benefici especulatiu sinó també del maquillatge institucional i la neteja d’imatge.

2. Perquè significa una segona execució de Puig Antich, la destrucció de qui va ser i allò perquè lluità, la falsificació de la seva persona i causa.

3. Perquè es basa en un llibre que només s’interessa per la figura de Puig Antich aïlladament, sense posar-la en relació amb els seus companys del MIL, o les grans vagues i manifestacions del moment.

4. Perquè és una superproducció mercantil de 6.000.0000 d’euros amb actors famosos, grans decorats, molta teatralitat, personatges de ficció, efectes especials, muntatge irreflexiu, i una colossal campanya publicitària a mans dels grans magnats de la (in)comunicació que constantment ho transgiversen tot.

5. Perquè és una pel•lícula visceral, manipuladora i tramposa, entretinguda, divertida, emotiva, espectacular, apassionada, ràpida, superficial, alienant, una historieta juvenil d’amor i acció dissenyada per ser un culebró que enganxi confeccionat sota el patró de Hollywood.

6. Perquè hi ha moltes maneres de veure millor cinema gratuïtament o a preus molt més econòmics.

7. Perquè ex-companys de Puig Antich l’han denunciada com una gran mentida, perquè ha estat dissenyada per ser digerible per una societat que encara avui després de vint anys i amb la condemna complerta manté ex-companys de Puig Antich com Jean-Marc Roullan, juntament amb els seus camarades d’Action Directe, a la presó.

8. Perquè emmascara el veritable funcionament dels cossos repressius, aparells judicials, i presons, tant del franquisme com de les democràcies capitalistes actuals.

9. Perquè fa prevaldre la versió policial del moment que ens presenta uns grup de lladres apolítics, o com a màxim la d’un grup de joves idealistes errats, enlloc de remetre’ns a la situació actual, en què els empresonaments d’anarquistes i independentistes són constants, com també la persecució política i la recerca inquisitòria de caps de turc sota el vel del terrorisme...

10. Perquè fomenta l’amnèsia històrica, la condemna a l’oblit i la contemplació infantil d’una representació d’aparences en què el propi espectador és engolit com a persona per devenir consumidor acrític i reaccionari, un mort en vida.

[Font: Publicació oberta anònima publicada a Indymedia]

La veritat és que després de tantes crítiques en aquesta línia tinc ganes de veure-la i jutjar per un mateix. Faré cas al sisè punt i que la mula treballi. Ja us ho diré!

dimecres, setembre 13, 2006

Una cosa menys

Bufff, ja està acabat! Un esprint de tres nits i he acabat el projecte fi de curs del curs d’entrenador. Ha quedat prou curiós, ja el penjaré per si algú realment està molt avorrit a la vida i li vol donar una ullada.

El títol es ‘Dinámicas de grupo aplicadas a la gestión de un equipo de baloncesto’. Així de pompós i castellà és el nom de la criatura. Vaja, un tema jipi dels q tant ens agraden.

Ara queden les pràctiques. Penso que les podré convalidar per portar l’equip q duc i només farà falta fer una memòria. Ja ho veurem. O poder ofereixen fer-les en alguna cosa interessant com seleccions i m’animo i em lio una mica més, que aquest any estic molt moderat. Tinc algo de temps lliure i tot.

El que pot estar bé és una idea q va sorgir amb en Sergi de recopilar tots els treballs de tota la gent del curs i penjar-los en un lloc comú com a material de consulta. Podria estar molt bé, a veure si vencem la mandra. A més, segur q fem rabiar a la gent de la fede, pq per l’any següent hi haurà una font de coneixença (i de còpia) enorme.

dilluns, setembre 11, 2006

Koyote Wedding's Day

Sentiments contradictoris. I amb aquestes dues paraules confio q sàpiga seguir endavant explicant la boda de mon cosí Andrés –Koyote per altres-, el q vaig viure i com ho he assimilat –si ho he fet-.

Va ser una tarda-nit d’allò més bona, m’ho vaig passar molt bé. De tant obvi, poder no caldria dir-ho; sigui quin sigui el motiu de la trobada, compartir estona amb gent amb qui s’està a gust, sempre és fàcil i agradable. Família que la distància fa que vegis en comptagotes i vells companys de batallades d’estiu al poble de mon cosí són prou motiu com per assegurar-se que gaudiràs l’estona.

A més, la boda, sense sortir-se dels cànons establerts de tota boda, va tenir algun punt que es podria assimilar al rock canalla q va fer q tingués un punt encara més positiu. Com definir això de rock canalla? I mira q van ser hores i hores de cinta de cassette compartides..., muchas contigo, koyote. Allà van ser detalls com la selecció musical (el vals inicial substituït per en Sabina o barrejar hits com el pasasoble ‘q viva españa’ o el ‘salve’ de la polla), valls intergeneracionals, bromes variades dels amics goriles,....

Tot un mon els de la boda. Curiosa combinació de sentiments contradictoris. M’ho vaig passar bé, m’ho he passat bé a les que he anat. Però seguiré no compartint (anava a escriure ‘criticant’ en compte de ‘no compartint’, però m’he moderat, coses de l’edat :P) aquest plantejament vital. La meva estima, compromís i il·lusió per tenir un projecte de vida plegats amb la meva parella no el mesurarà o certificarà cap cura, jutge, regidor o, poder el més usual avui en dia, el show mercantilista en que s’ha convertit tot plegat. No els hi concedeixo la suficient autoritat moral com per donar-los aquest honor i responsabilitat. Però algú seria digne de tenir-la? Doncs aquí sorgeixen els dubtes vers les cerimònies, pq sí que hi ha gent q té (o li dono) aquesta capacitat. Els meus pares, la meva família, els meus amics,... tots vosaltres. Tots plegats, serieu a qui us voldria fer partícips d’aquests joia que és estimar a algú.

Fa temps –i em va quedar ben grabat- en Ferran va escriure sobre una boda propera: ‘El meu cosí Quim va celebrar el seu amor per l'Anna en una boda increïble, humana, generosa i valenta. Dues persones que s'estimen, que volen passar la vida juntes, i així ho transmeten a la família i als amics. Aquest rite preciós ens l'ha usurpat la mesquina indústria casamentera i la boda de l'Anna i el Quim va ser una reapropiació en tota regla de quelcom que mai no hauríem d'haver permés que ens robessin.’

Llavors em va fer reflexionar força, aquests darrers dies també ho he fet. De moment, dubto q em casi –entre altres, pq aquesta és una decisió de dos-. Però, com altres coses a la vida, les rotundes respostes contundents es dilueixen un xic, deixant veure altres matisos possibles. I, la veritat, me n’alegro de distingir més colors!

Salut!

dimarts, setembre 05, 2006

10 coses a fer quan guanya la selecció de bàsquet

· Sortir amb la bandera del toro a celebrar-ho al carrer
[No era això, company, no era això]

· Cantar cançons cutres dalt d’un escenari
[Després de lo aconseguit, els hi podem permetre el capritx i les desentonades]

· Dir ben fort: Escuchad una palabra que va a ser muy importante a partir de ahora, BALONCESTO
[La gallina de piel, Pepu!]

· Riure’s dels futboleros i altres quillos
[i sí, hi ha diferència! Fins i tot a Antena3, quan diuen espanya, se’ls omple menys la boca]

· Esperar q el basquet faci un altre subidón
[almenys per un dia, els nens semblaven haver-se oblidat del surfero-ronaldinho...]

· Confiar q la sexta agafi els drets del bàsquet i q TVE deixi de suar de l’esport
[Tot i q a la darrera final, mitges de merda de 300.000 espectadors. Pocos pero buenos...]

· Sentir-se content
[i no amagar-ho]

· Sorprendre’s d’un mateix per anima a la rojigualda.
[q hi farem, és així]

· Descobrir q és molt generalitzat
[no serà tant raro!]

· Discutir-se pels q la fiquen en el mateix sac d’espanyolilazo
[hi ha d’haver gent per tot]

Subidón, subidón!!