Iñaki

Deixo momentaneament els exercicis demagògics que qui sap si mai arribaré a escriure els cinc (o poder més). I escric sobre un tema q tinc atrevesat, q em costa. Per impopular, o extremadament popular, segons quina cara vostra em ve al cap...

Volia parlar d’Iñaki de Juana Chaos, membre d’ETA i actual pres polític basc. Veig que només la definició pot ser conflictiva…

El meu apropament a la seva figura va ser mitjançant la literatura. Vaig llegir un llibre seu –‘Dias’- que em va marcar força. Més quan vaig indagar més sobre la seva vida i descobrir, entre altres, que cumplia presó condemnat a 9000 anys per 25 assessinats en atemptats.

Ha escrit altres llibres q mai he trobat el moment de comprar o encarregar a Txalaparta. (Per cert, pels que no ho sabieu o conegueu Txalaparta, us recomano una visita. És una editorial basca q té molt bon material. Sóc soci des de fa anys, si algú vol res concret, q m’ho digui! http://www.txalaparta.com/). Sempre ha estat algú que m’ha fet trontollar esquemes de suport a moviments revolucionaris i armats. Sí, és un gudari, però ell es el q em fa qüestionar més que ningú a on està el límit de la lluita.

Ara torna a ser famós, per la vaga de fam, el numeret q va muntar l’Ynestrillas a un dels dies del judici (tot i ser un reconegut drogadicte, a part de feixista, ha de ser difícil pasar pel tràngol de retrobar-te amb l’assessí del teu pare) i tot el judici en conjunt . El resum és q la seva condemna (pel sistema judicial espanyol q hi havia quan va ser jutjat) ja estava complerta després de 18 anys. D’això fa dos anys, i l’estat espanyol encara no l’ha alliberat. El manté empresonat (alguns diuen que segrestat) amb una causa oberta per amenaces en dos articles escrits al Gara.

El primer que es pot fer si es vol aprofundir, es llegir els articles en qüestió:

http://gara.euskalherria.com/idatzia/20041201/art90577.php

http://gara.euskalherria.com/idatzia/20041230/art94545.php

Si ho heu fet, plantejeu-vos si són motius per tenir a una persona empresonada dos anys. Penso clarament que no. Sort que el Puerta no tenia aquest poder!!! Tot i això, segueix costant-me afegir-me a la seva defensa.

Doncs sí, no m’he mullat. No he agafat l’euskal presoak… ni menys el llaç blau. Tot i que sempre estaré decantat, el cas és prou complex com per poder agafar una de les dues pancartes… o poder sí… als habituals (o algú de nou motivat) seguim la conversa quan volgueu!

Exercici demagógic nº 2

És guapo, sí q ho és. Haig de dir q em posa una mica xonda i tot, però no el valoro només per això..

Sap el que es fa, és un home segur de si mateix. Millor dit, s’ha fet a si mateix. No és americà, que és ben català, però seria el reflex del ‘somni americà’. A més, podria ser ben americà, podria estar allà i no desentonar.

Té el do de la paraula; parla tan bé! Clar q el diu no ho fa ella, dona! Només faltaria… les coses les preparen gent q en sap, però ell les diu tan bé… és q és tan guapo! Ja t’he dit q em…, no?

A més, el valoren, amb ell de president, en Zapatero o Rajoy (tan li fa), hauran de negociar amb ell i millorarà una mica més l’estatut. I mira que ja tenim molt gràcies a ell!!!

A més, és q no hi color! L’andalus aquest que han posat els sociates és lleig, no sap parlar, parla malament el català!!!! Com es pot permetre q parli malament el català el molt honorable!!! Nosaltes que vem còrrer davant dels grissos….

Mas president!! Mas president!! Mas president!! (i no se que, q rima amb profidén)

Exercici demagògic nº 1

Ja està decidit, m’ha costat, però em posiciono fermament al costat d’en Pepe.

M’agrada la idea de viure en un pais a on el president és nascut fora, que ha mantingut part de les seves arrels i s’ha adaptat a les existents a la seva manera. Això és tolerancia!

Són masses anys guiats per èlits, de les que decideixen si et donen els carnets de catalanitat i ciutadania (ara es presenten fent-ho per punts i tot). Doncs no, enguany recolzo al candidat de Cornellá, de xandal i carrefour, de xarnego i pandereta, el q representa tot el contrari a la ceba q hem empasat tants anys.

A més, tothom diu que és un perdedor, que l’han posat per fracasar. Això ja és prou motiu suficient: s’ha d’estar al costat del dèbil sempre. Visca els fracasats, els humils, els tapats, els lletjots, el que no tenen un somriure profident, els q es posen nerviosos, els q s’entrabanquen al parlar quan els apreten, els q no són uns triunfadors de postal,…

No heu vist l’anunci d’imitació de Nocilla? No pot ser més cutre! S’ha d’estar al costat d’aquesta gent, som nosaltres….

….compromiso, gestión, experiencia y trabajo, Montillaaaa'

Vivint Kerouac

Lluny em queda ‘on the road’ (disculpeu l’anglicisme, però ‘a la carretera’ no em convenç; això sí, millor que el títol castellà de reminiscències opusianes: ‘en el camino’) i no em va quedar un record gaire positiu, ni tan sols nítid. Poder la mística del llibre em va portar a llegir-lo massa d’hora; però mai m’ha reclamat una segona oportunitat. De moment, ho deixarem així.

Però no treu q surti automàticament en qualsevol situació de cotxe i carretera. Dijous-divendres en vaig viure una a l’anar per feina a Guadalajara en cotxe tot sol. El que segur esdevindrà una dura obligació, aquest cop, per novedosa, em feia ganes. Em venia de gust conduir. Així, es va repetir el binomi carretera-música, q ben bé no se si mai m’ha dut a bon port, però si el recordo amb apreci.

Trets els concerts, penso que dins un cotxe és on més especial pot esdevenir una cançó. Es pot arribar a una catarsi entre música i paisatge, sense altres elements distorsionadors, difícil d’igualar en altres àmbits. Vaig viure varies durant el viatge, especialment en recordo dues.

Una que no seria un referent musical, però em va portar bons records i abraçades d’amistat amb dues persones; una amistat i complicitat que penso es va signar, o confirmar, en gran part aquella nit, amb la cançó de fons. Es tracta de ‘zapatillas’ de El canto del loco: ja ho havia dit, tot un referent! : D Tan mateix, són en Javiota i Jabi Navarro els q deuen guardar el record…

L’altra va ser ‘aprendiendo a luchar’; la versió del algazara (que és el disc en directe de fa anys, aquest és l’apunt freak per entesos, mmm, Dani?). Una altra fiblada de la que només alguns grups em fan sentir i em qüestionen els meus compromisos i prioritats vitals. Malauradament només ho qüestionen, sense provocar canvis.

Seguint una vella tradició la penjaré, consultar l'altre post!

Aprendiendo a luchar

… A TODOS LOS PRESOS… VA POR ELLOS!!!

En las calles de Belfast,
en la jungla de El Salvador;
en el África profunda,
y hasta en tu habitación.
En todas las reservas,
o en el despacho de un cabrón;
en Córcega en Sri Lanka,
de Baiona hasta el Nervión.

Si quieres más...
no huele a victoria,
si quieres más...
pero da igual
¡Ni un paso atrás!
no hay nada que perder
aprendiendo a luchar
¡aprendiendo a luchar!

Si quieres más...
quien no tiene nada
si quieres más...
sólo mierda y sudor
¡Ni un paso atrás!
nada tiene que perder
aprendiendo a luchar
¡aprendiendo a luchar!

Donde estudias, donde curras
o en una ocupación;
contra el reino del cipote,
del dinero y de la cruz,
por nuestra independencia,
contra la emigración;
para salvar Doñana,
contra Rota y Morón.

Si quieres más...
esto es la hostia
si quieres más...
pero da igual
¡Ni un paso atrás!
no hay nada que perder
aprendiendo a luchar
¡aprendiendo a luchar!

Si quieres más...
quien no tiene nada
si quieres más...
sólo mierda y sudor
¡Ni un paso atrás!
nada tiene que perder
aprendiendo a luchar
¡aprendiendo a luchar!

Sólo puedes votar
morralla es lo que hay
queda todo que hacer
también puedes flipar
aprendiendo a luchar,
si quieres más
si quieres más
¡Ni un paso atrás!

Records per en Ricard

Ahir vaig llegir una noticia q em va entristir un xic. El Pamesa València va destituir en Ricard Casas, l’entrenador del primer equip. En Ricard va ser profe nostre aquest any al curs de Màlaga, un bon paio. D’aquells q trasmeten entusiasme i estima pel que fa. El recordo a algun descans entre clases parlant del equip que havia fet enguany al Pamesa, content; deia tenir una bona plantilla i que aquest any podria fer moltes coses i disfrutar.

Però no l’han acompanyat els resultats. Una sortida de 1 victòria i 4 derrotes, amb una darrera de les que fan mal (18 punts al camp del Fuenlabrada amb molt mala imatge) han precipitat la decisió de destituir-ho.

Una de les coses q més m’han agradat (però no sorprès, pel poc que el vaig conèixer) han estat les declaracions que ha anat fent fins el darrer moment: mesurades i buscant el sortir endavant. He copiat una mostra (i disculpeu q no les tradueixi; tot i que ell les faria en català):

· Hay que mejorar muchas cosas, pero esto acaba de comenzar
· Si ganamos un partido todo va a cambiar
· Los jugadores han estado a la altura de las circunstancias en los momentos complicados
· No es el momento de valorar ese asunto. Tenemos un problema de juego, no de actitud

Naturalment, no se la seva versió real de tot plegat. Però cara a la galeria no puc més q tornar a felicitar i mirar d’imitar-ho en situacions semblants.

Salvant mooooltes distàncies; enguany em trobo en una situació propera. Un mal inici a la lliga (1-5; amb totes les derrotes de força punts, sense arribar a competir el partit) està començant a pesar a l’equip q entreno enguany. Junt amb això, com no, està sortint alguna mala actitut, pèrdua de confiança vers l’entrenador nou d’aquesta temporada, critiques pel club i a foros especialitzats… com no, molt llunyà d’una realitat ACB però no està mal la pressió i dubtes que m’està generant!

Per que sí, pq faig això pq m’agrada i disfruto però ara mateix… fruir lo just… però també és un repte… seré capaç d’aixercar-ho?... de moment encara és un repte, o ho segueix sent…m’he plantejat l’opció de plegar però encara em resisteixo a fer-ho… però si la cosa no canvia en unes setmanes…

Dubtes… punts suspensius… això sí senyors, entreno aquesta nit per tirar-ho endavant; això ho aixequem!!!

Enquestes poc manipulables

Coses del pop-up (o 'finestrisme emergent'; q s'hauria de dir si no volem caure en els anglicismes) he acabat mirant una enquesta feta a un portal de/per dones sobre la mesura de no deixar desfilar noies excesivament primes a Cibeles. Realment fascinant. Mireu les tres opcions de resposta q et donen:

A) Es bona
B) Es bona però s'ha de ser més radical.
C) De tant poc radical que és ja no em sembla bona.

I si algú pensa diferent és que no m'ha entés, com diria en Joan Rivera (ex 'Joan el Gabatxo' des de que té vergonya dels seus origens). I si hi ha algú q pensa q sí q poden desfilar noies primes no té lloc aquí, entre la majoria dels democrates. També deuen ser violents els q opinen diferents...

La majoria de cops (per no dir sempre) quan protestes per reclamar el dret d'opinió i expressió ho fas pq consideres que allò a expresar és correcte i ha de ser conegut. Per això m'ha fet especial gràcia estar defensant el dret a opinar als rucs -amb respecte- que pensen q nenes de 1,70 i 52 kg estan guapes i en aquest estat pq volen.

La xifra 52 podria ser casual, però no és així. És el mínim exigit q van exigir per desfilar -per una alçada de 1,70-. Em sembla extnraordinariamet poc i està per sota del que la OMS defineix com a pes normal.

En fi, us deixo la pregunta que és el que realment té gràcia. Salut.


¿Crees que es positiva la medida de Pasarela Cibeles?

* :: Sí, ahora desfilarán modelos sanas Porcentage de Votos: 29%
* :: Sí, pero sólo es un comienzo Porcentage de Votos: 38%
* :: No, porque aún no serán tallas "reales" Porcentage de Votos: 33%

Votos totales: 2575

Va de fotos

Amb les d'abans estava aquesta foto obra d'en Jaume Valentines; conegut a aquestes contrades com a Jaume o Valentines, o altres sobrenoms q l'hagueu posat que desconec.

Se'ns dubte una gran foto, d'un gran paio.

5 fotos

Si estàs entre aquestes 5 fotografies, felicitats! Ets de lo més cool q hi ha al mon. Això sí, estem una mica desprotegits a la vista de tots...

Endivinalla, q tenen en comú aquestes cinc fotos i, per tant, les cinc persones?

10/10/06 - XXIX

Iep familia...

Un mail ràpid d'agraiment a tots els q veu pasar el dissabte o em veu contestar el mail. De nou, m'heu fet sentir d'allò més b.

I als q no veu fer ni una cosa ni l'altre... doncs res, no seré jo qui amb els meus comentaris us faci més pesada la creu de ser tan desconsiderats! :P

El mateix dissabte un de vosaltres em va explicar que han fet una web de 'credit personal' a on tu dius com et fies o no d'una persona i deixes la seva valoració. La persona en qüestió em va afalagat dient-me q jo tindria molt de crèdit. Poder és cert; però el q estic segur és que, si funcionés com monedes o fitxes, per més q entingui, jo em gastaria el doble valorant-vos a vosaltres.

Vagi b!

Por los hijos lo que sea III

El señor médico

Imagino qué hubiera sido de mí, estudiando como querían mis padres y me veo como médico en un hospital de medio pelo llevando un lazo azul en la solapa con cada atentado mientras me cargo por negligencia dos docenas de pacientes pobres que nunca podrán quejarse por la sencilla razón de que ni lo sospechan.
Mi señora es la Señora Infeliz, una chica guapa hasta cierta edad y aburrida en el sexo hasta la saciedad, con varios amantes jóvenes mientras yo hago guardias nocturnas.
Yo estoy en congresos médicos siempre que puedo, gastandome las dietas en chicas del nivel medio de la carrera de prostituta, junto con otros guarriors, guardianes de la salud pública como yo.
Los padres de mi señora desprecian a mis padres porque su nivel monetario es mayor que el mío y tengo que ir de vacaciones a Galicia, ni me quiero imaginar con cuántos hijos.
Por fin un día, un accidente espantoso me ocurre y estoy en el quirófano como paciente. Veo las caras de mis colegas que indiferentes ante la muerte de los demás, lo son también ante la mía: asustado me voy apagando y dejo de luchar hasta que una luz agradable me envuelve, me despisto por el camino y vuelvo a nacer convertido en un cantante de Punk-Rock escupido en el escenario por niños un poco mayores que mi hija pequeña.

Por los hijos lo que sea II

Magazine

- Tenemos otra llamada, a ver digame!

- Hola Maria Teresa, en primer lugar decirte que tu programa no me gusta nada. Queria comentar nunca he visto una manifestacion de veinte mil personas por un obrero muerto y quisiera saber si los medios de comunicacion y en concreto programas como el tuyo tienen algo que ver en ello y al señor que tienes a tu derecha, el gordito charlatan ese...!

- Jorge

- Si, Jorge, oye, cuando muere una persona en el trabajo es un accidente laboral o un asesinato terrorista de la patronal? y esa cara de niños apenados que poneis cuando minimamente y de pasada lo comentais... Que no me interrumpas, que estoy habalando yo!...
Es porque aborreceis estos asesinatos laborales o porque siempre que ocurre un accidente terrorista hay que callarse porque el que paga manda?

Hola, adios, que yo tengo que pagar por hablar y a vosotros os pagan por decir gilipolleces de obediencia debida. Y ahora ponerme a caldo con serena apariencia y temple democratico. Asquerosos! Oye, Jorge!, si todos los espectadores somos iguales, por que hay un rey? Quien le ha elegido a ese? Flanco? No? Y si todos los sabañones somos iguales... pi-pi-pi... pi-pi-pi... pi-pi-pi... pi-pi-pi...

Por los hijos lo que sea I

Extrema derecha

- Papa que es la extrema derecha?

- Pues mira hija, la extrema derecha es la banca, la policia y tambien el ejercito, los politicos, el tendero que quiere ser como ellos, el vecino que no quiere despertar y prefiere odiar al que protesta y obedecer al que le pisa...
De extrema derecha puede ser cualquiera. Los cristianos, los musulmanes, los ateos...
La extrema derecha es muy dificil de admitir, porque vive aqui, dentro de la cabeza de la gente y del cerebro de Dios y del demonio y ademas puede estar en cualquier cosa que hagas, porque casi todo lo que hacemos en la vida esta pensado por unos señores que tienen una enfermedad muy mala que se llama "Obligar a los demas a que vivan para conseguir dinero", para que? para tener las cosas que ellos venden y que nosotros hacemos con nuestro trabajo. El coche, el piso... eso es lo que nos hace la extrema derecha y ademas nos hace vivir en unos horarios, tener miedo, desconfiar de los demas, comer lo que ellos quieran, vestirnos todos con la misma ropa, comer lo mismo, comprarlo todo en esas tiendas tan grandes donde papa te lleva en el carrito y muchas cosas mas. La extrema derecha hija buff!!

- Papa, y que es la extrema izquierda?

- A esa la castigaron a irse, muy, muy lejos y a que no volviera nunca, pero yo creo que un dia volvera y le dara una patada en el culo a la extrema derecha para que se vaya a hacer puñetas.

- Papa, que son puñetas?

- Las que nos hace la extrema derecha hija... mira, mira, mira, mira! Goooooooooooool del Celta!!
Hala Celta!! Oe, oe, oe, oe!!

Por los hijos lo que sea 0

Amb aquest sonor nom l'Evaristo, cantant de La Polla Records, va editar fa força temps un llibre de relats curts. Una petita joia a on es troben en prosa tot de idees q podrien haver esdevingut cançons.

Fa temps q el tinc per casa i sempre m'ha agradat la seva lectura. Avui he trobat una web en que surten tres relats i m'he animat a copiar-los. Sempre és diferent el cute&paste q tecleja mentres llegeixes. Que cómodes q ens hem tornat!

Pos eso és, allà van 3 de l'Evaristo!

Zorionak cabrones!!!

Així deia el SMS q he rebut del Mikel Polo, un amic que vem fer a Málaga. Doncs sí aquest matí han sortit les notes d'entrenadors i he aprovat el curs! Això sí, només ha acompanyat el Sergi, ja q a en RokoKong li han suspés un parell d'assignatures...

Fa algo de ràbia pq el curs i les notes les feien com volien; però tampoc té més importància, un examen al desembre i també aprovarà. Almenys servirà pq ens poguem riure d'ell una temporada! :P

Pos eso, q a falta de les pràctiques, ja sóc entrenador nacional! Qui ens ho hagués dit!

Per celebrar-ho us convido a tots demà a Zion a un tast de begudes internacionals i de la terra. ;)

Salvador m'ha encallat

I tot pq tinc al cap q haig d'escriure sobre Salvador abans de cap altre cosa. També les hores extres (de temps, no de remuneració :P) a la feina fa q estigui més carregat q l'habitual.

Doncs anem ja a parlar de coi de peli i treure'm una llosa q, curiosament, si q m'ha pesat. Vaja tonteria, direu, però és així.

De la peli podem dir tres coses:

1) Pelis recent estrenades i emule pot ser una mala combinació. La qualitat de la còpia q ens vem baixar era molt justeta. Feia gràcia, fins i tot veure com tremolava la càmara!
2) La peli és prou entretinguda, tot i que el final -des de q el detenen- és una mica pastelot i es fa llarg. Amb això ja he coincidit amb vària gent.
3) Sobre el contingut polític, certament es fa una visió ràpida i poc profunda de la vessant política de tot plegat. Poder si que cau massa en fer veure q 'a la joventut es fan locures, entre altres, robar bancs per un pseudo partit polític'. Però.. q us esperaveu? Si vols arribar a un gran públic has de baixar contingut polític i confirmar-te en donar pincellades fàcils de digerir. O poder hi haurà qui em dirà que aquest plantejament és una merda i q el missatge ha de ser el màxim de pur, sense contar a qui (o a quans) va adreçat. No se. Em sembla q és caure en el sectsrisme i autocomplaença. Repetir el mateix discurs pur, nostre i per nosaltres; q som els q realment coneixem i apreciem això. La resta són uns ignorants q no volen apendre.

Tot un debata seguir!

Buff! Ja ha sortit el tap, a veure si ara seguim amb normalitat!