Des de fa temps, en un dels foros de bàsquet amateur tinc un simpàtic anònim que es fica regularment amb mi i amb el meu equip. M’havia fet el bon propòsit de no contestar-lo per no entrar al joc, però aquesta nit m’ha pillat algo més sensible del compte i no he pogut evitar-ho. He optat per l’opció ‘sóc més educat que tu, i amb això et deixo en evidència’. A veure com evoluciona el tema i, si almenys, deixa d’emprenyar una temporada.
Doncs això, tenia la necessitat de compartir-ho amb tots vosaltres, suposo, que una mica per buscar la complicitat del que està moix preguntant-se ‘no sóc tant dolent, no?’. Però bé, tampoc us preocupeu gaire, que jo sóc molt xungo :P
Vagi bé:
El missatge q ja m’ha fet saltar:
Soy el entrenador del Gaudi, como no se que es entrenar estoy buscando un equipo para poder bajarlo el año que viene...ademas de otro favores :*** - Don Bolinga - 24/11/2006 02:30Resposta:
Gairebé he estat dos mesos escoltant els teus comentaris des del silenci, per què considero que aquest silenci és el millor despreci. Però aquest darrer comentari m’ha semblat excessiu, suposo que al ser dijous i al tornar de festa, t’has animat una mica més.
Penso que tot és opinable, fins i tot criticable . Però ara ja has sobrepassat els límits tolerables. Una cosa és que regularment em critiquis des de l’anonimat gratuïtament i l’altre és que caiguis en l’insult. Pensa-ho.
No se si ens coneixem personalment. Puc intuir que sí, però no estic segur. Tampoc m’interessa gaire saber qui ets, quan vulguis et presentes i xerrem de tot plegat. Realment la imatge que pretens donar, però, és molt falsa. Tu no ets del Gaudi, i si ho ets, ets una de les persones més falses que conec.
Per què sí, les coses no han sortit del tot bé; però com a tot arreu, al Gaudi som una gent que ens agrada el bàsquet i intentem fer-ho el millor possible. I en això estem, buscant solucions per aquest mal inici de temporada. Amb ganes i il•lusió, com els altres quinze equips del grup i com tota persona que fa les coses per estima, en el nostre cas, al bàsquet.
I tens raó, em molesten els teus comentaris, em dolen, tot i que no els contesti. Per què m’agrada molt aquest esport, per què he fet molts sacrificis personals per ell (no més que qualsevol dels que llegiu aquests foros, no sóc cap heroi, tampoc). Sóc d’aquella gent que abunda pel foro que sortim de treballar tard i anem a entrenar per arribar quan a casa ja dormen, que no recordem el darrer cap de setmana fora, que ens quedem fins tard planificant entrenos, que diumenge estem tristos després d’un mal partit i la dona t’ha d’animar per tirar endavant, però que aquest diumenge que vem tornar a guanyar em vaig sentir l’home més feliç.
I sí, l’any passat vem baixar amb el Sant Just, i allò ens va doldre molt a tots els que formàvem aquell equip. Sobretot, pq vaig arribar amb la temporada començada i tots sabíem de la dificultat d’aixecar un equip que estava tocat i vem ser capaços de fer-ho entre tots. I ens vem quedar a les portes; de ser un equip gairebé ja baixat directe a promocionar i gairebé salvar-se. Però no va poder ser, i quan estàs tan aprop fa més mal. Però estic orgullós de la feina feta i, sobretot, del conjunt de jugadors que vaig dur i que van donar-ho tot en l’intent. No em treuràs el bon record que tinc d’ells. A l’igual que els anys a L’Hospitalet, quedant-se a les portes del campionats d’espanya amb un equip junior que tampoc ningú donava res per ell i la bona relació que tinc amb els jugadors que vaig dur allà; o els anys de coordinador a Sant Martí, a on de nou mantinc molta estima; o els molts anys a bàsquet escolar, on també guardo molta estima de tants i tants jugadors que he dut. I tantes i tantes boniques i humils històries que m’ha regalat aquest esport nostre.
Doncs així sóc, un home de bàsquet, no més que molts dels que corren per aquí. A més, intento ser bona persona, i amb això, no dic que tu no ho siguis. Però pensa si intentar amargar-me a mi és una bona acció, o si ni tan sols té gaire sentit.
Igualment, com sempre, estaré encantat de xerrar quan sigui amb tu.
