Llegó la hora de agradecer y no sabría por donde empezar.

D’això fa molt de temps, però ara que us he redescobert, m’ha fet més ràbia no haver-hi pensat i/o actuat jo. Amb el que m’agraden a mi els moment pomposos de quedar bé! :P

Perdoneu el plagi, però això és el q tenen les llicencies obertes, pot venir qualsevol i citar-vos per la cara. A més, com no ve a cuento, ni us mencionaré. Que, en l’anonimat, les paraules sonaran més maques.

Això veu dir vosaltres i encara avui, m’emocineu!


· Però davant tots aquests agraïments no puc deixar d’anomenar a aquelles persones, associacions i col•lectius que fan de l’escola un nucli social i cultural, enriquidor per a la gent que hi treballa i de ben segur per la gent que ens envolta (…) Mil gràcies per fer dels que els anys que he passat a l’escola siguin inigualables.

· Per últim, vull agrair a la meva família i a tots aquells que em concedeixen l’honor d’anomenar-los amics (…) el seu recolzament diari i la il•lusió que m’han transmès, tant per realitzar aquest projecte com per dur a terme cada una de les coses que he fet, faig i faré.

· A la gent de (…), per ser la meva família a l’Escola i per haver-me transmès els valors del compromís.


· Al (…), sense el suport, l’afecte i compromís de lluita del qual mai hagués sorgit la possibilitat de realitzar aquest projecte i tantes altres coses. I a (…) i tots aquells que dia a dia fan d’aquesta escola un espai més humà i participatiu, allunyant-la d’aquest sistema deshumanitzant i cruel.

A la vera, vera de san Xuan

Ja arriba Sant Joan,
matarem el gall
i al cony de xivato
li volarem el cap

Què entranyables q són les festes… jo estic tot emocionat. Són uns dies a on tothom està més content, intentem ser millors els uns amb els altres i hi ha més pau al mon. És una pena, però, que només hagi de ser aquests dies a on la gent canvia. Hauria de ser tot l’any que la gent es portés així, i no només uns dies a l’any.

Amb això, hauria de ser suficient per treure una B de religió aquest trimestre :D

El que sí és cert és que enguany tinc un síndrome d’estudiant enorme en l’arribada de santjoan i la fi dels curs. No hauria de ser així, i aquest hauria de ser un cap de setmana més en la dinàmica de treballador de 22 dies de festa l’any (ai... si fos profe...) però l’estic veient com una barrera enorme de canvi curs-estiu. Ves a saber pq! En molts àmbits, però sobretot en quedar amb gent: Intentar fer-ho aquesta setmana què ‘després arriba l’estiu i ja se sap...’

I... això és important? Doncs no gaire, però... que ho és?

Bé, algunes coses sí q són, d’importants. Però, a voltes, no venen de gust comentar-les per aquí. Així que, només enviar-te una abraçada per tu per quan ja llegeixis això!!! (aviat!)

8 anys i jo tant calvo...

M'ha vingut q ni pintadu, el trobar tot de papers i records a casa de mons pares. Just quan na Mireia deia allò de 'quien te ha visto y quien te ve' he trobat l'exemple perfecte de l'abans.

Els q corríeu per allà en aquella època, us recordareu que la foto no tenia gaire a veure amb el text, però quedava prou b! :D

I així estem, penjant el moment nostàlgic... i q primet... i q guapo... ;-)

Miles de semillas

Sempre q colpejeu, no enderroqueu, si no q feu més forts els ciments.


Endavant pirates!

Torna Desviados !!!

Està als comentaris de l'altre escrit, però es mereix una noticia per si sol. A Desviados la Mireia ha estat fent proves amb el Photoshop i ha aconseguit coses molt currades. Mireu-les! :D



Per cert, Mireia, hem de parlar un dia del teu hort i la kimera per una idea q tinc al cap... ja et vindré a visitar un dia d'aquest!

Miguéééé!!!

- Miguééé!!!!!!!! Miguééé!!!!!! Tu sabes pq el chichi de las mujeres ahora le llaman caracol y no almeja?
- A ver, Aguilera, pq?
- Pq si lo tocas babea y si no, te pone los cuernos.
- Muy bueno... pero esos tubos cuando me los vas a sacar de aqui?
- Los cuernos... lo has pillado?
- Sííí... y cuantas veces te he dicho que el Anguita se ponga los guantes con la radial?
- Ya... pero como le falta medio dedo, le molesta, sabes? Pero te ha hecho gracia o no?
- Sí, mucha. Pero estos tubos siguen ahí...
- Ya... ahora les digo...

Això multiplicat per cinc dies i unes quantes hores per dia, és el resum de la meva setmana de feina!

Air House

Per un dia faré de Bernat per doble via: Penjaré una foto i serà un post-costumbrista. Aquí teniu el nou quadre que tenim a casa q cada dia em possa a prova el discurs q el bàsquet no és tant important per mi i que cara l'any vinent em ve de gust explorar altres àmbits.

Com de moment és només una hipòtesis, no la desenvoluparem gaire. Us deixo una foto de conjunt del sofàs. Disculpeu la roba pel mig de dissabte matí :D