Beneït no-res!
He estat una setmana a Asturias sense fer res, diu el titular.
Ja sigui per clima o per dinàmica i tranquil•litat habitual d’allà, l’activitat és redueix molt. Per què de fer, no he fet res.
Sí que he dormit molt, fruint del plaer de les migdiades després de dinar (fins i tot de després d’esmorçar). També he menjat tant bé com sempre, la combinació de productes naturals i mare, és infalible. Com no, m’he trobat amb tota la gent d’allà, família i veïns amb més d’un any a comentar.
També he llegit força, 3 llibres curiosos de molt diversa temàtica; també tot de revistes i diaris, ves a saber pq, però m’agraden més la premsa local allà q no pas aquí. També cinema, que la pel•lícula era diària. En l’àmbit cultural, s’hauria de citar també la música i alguna visita fugaç, no?
També he escrit força, enguany sobre bàsquet. No tot el que voldria, pq no l’he acabada, però tinc un bon inici de planificació de la temporada. Almenys defensivament, la temporada està ben pensada.
També hem passejat força, ja sabeu, poc més es pot fer allà. Té el plaer afegit de caminar per llocs tan coneguts q pots nombrar. M’agrada arribar allà i saber el nom de les cases, prats, fonts, cabanyes... és la senyal de que allò és més teu, o que tu ets més d’allà.
Clar, també s’ha de parlar de la convivència. De recuperar la vida comuna amb mons pares de no fa tant, i de la de parella en un altre entorn. I la pròpia de poble, a on no hi ha portes i cada tarda entres tu o entra qualcú a alguna cuina per xerrar del temps (q poc estiu q està fent), la collita (bon any de mongeta però dolent de patata), les bèsties (mira q tot just allà dalt un os es va menjar un vaca la setmana passada), de desenvolupament sostenible (i dels q hi viuen al costat) i de tot i res; com no, xerrant no fent res.
I alguna cosa més, que tampoc cal enumerar cada detall. Com deia, ha estat una deliciosa atapeïda setmana de no fer res. Beneït no-res!


