Gatillazo

Fent memòria diria que només he posat al bloc una cançó –la de la diplomàcia de la rebel·lia- . Cosa rara, perquè la música, i especialment les lletres, m’han acompanyat molt. Molts cops m’han servit de punt de reflexió i, poder el més curiós, d’opinió.

Recordo una època que amb algú –diria que al Cine-Club- fèiem broma sobre el tema i a partir de qualsevol paraula recordava alguna cançó i servia per elaborar tot un discurs al seu voltant.
Doncs avui he tingut ganes de compartir una altra cançó. Es diu fosa comun y es de Gatillazo. Pels no iniciats en el panorama punk estatal, dir-vos que és el darrer grup de la gent de La Polla Records, amb Evaristo al front. Pel no iniciats que no coneixeu la Polla, és igual, seria massa llarg.

No eran mártires ni héroes, sólo fueron a luchar
con la rabia de los pobres contra el fascismo brutal.

Pelearon contra los caciques y la prepotencia militar,
y dieron la vida por simple dignidad.

Los matones se reían y el cabrón del cura los bendecía
mientras los mataban en nombre de su dios.

Cara al sol de madrugada, con una camisa azul.
Los tiraron como a perros en una fosa común.
El silencio de los muertos grita libertad.

Los mataron de un tiro en la nuca o fusilados contra la pared,
los eliminaron con saña criminal.

Los matones se reían y el cabrón del cura los bendecía
mientras los mataban en nombre de su dios.

Aquellos que apretaron el gatillo no debieran olvidar
que aquellas balas no mataron todo, nadie mata a la verdad.

En una cuneta, entre calaveras agujereadas nació la democracia.

La herida sigue abierta ! !

Realment, la ferida no està oberta, o almenys no de forma generalitzada. Ja s’han encarregat de llençar tones de mecromina mediàtica. Avui en dia una opinió contrària al ‘exemplar’ procés democràtic s’ha de refugiar en entorns reduïts i gairebé marginals. Qüestionar polítiques com la de l’oblit es considera gairebé pecat, entroncat amb altres com la figura reial i el seu paper farsant en el 23-F.

És per això que m’és gratificant escoltar veus discordants que et donen un equilibri positiu davant l’allau d’intoxicacions al que estem sotmesos diàriament.