Sensacions

Divendres vàrem anar a concert de Toy Dolls. Amics, cerveses (dolentes, però la majoria fredes i encara baixaven) i punk amb bon ritme. M'ho vaig pasar teta. Fins a acabar sense samarreta donant-nos cops de colze amb vells punkis veteranillus. Per què s'ha de reconèixer (primer veure-ho) què els allà presents, no aguantem ni dos cançons en un pogo de gent de vint anys :) En els darrers anys he freqüentat pocs concerts; posa-li tres-sis l'any, no sabria dir-ho ben bé. En la majoría m'ho passava bé, era una pujada d'adrenalina (o ves a saber quina altra hormona) i em trasmitia molta energia per tal de dur-la al meu dia a dia. Eren com fer empentes a la vida diaria, poder un tant gris. Divendres no. Divendres relliscàvem entre pells suoses (encara no dic ecs, tot i mirar-me en fred ara la imatge) i gaudia un munt. Però la sensació era una altra. Era d'estar en una fase vital de màxima energia i il·lusió. No necessitava el plus d'energia, el tenia dins. El festival (que no n'he parlat aquí per tenir el blog parat) ha estat més que un plus en molts d'àmbits. Em sento en plena forma i amb ganes de menjar-me el món. Que es prepari (no se ben bé qui) per què el proper projecte promet encara més emocions! (i sensacions) Salut!

De festeta 34era

Doncs els 34 es van celebrar ben a gust. Primer, el dia que tocava, a casa amb la família. Una delícia veure la il·lusió de l'Èlia en el meu aniversari; impossible no contagiar-se.

I en acabat, dos dies després, una festassa a Zion. Diferent a altres anys xo amb l'essència de les d'antany. La nit, música i pintxos van deixar pas al dia, conversa i paella. Això sí, la cervesa és manté constant :)

Vaig gaudir de què tants i tants bons amics els hi fes il·lusió la història de la paella o que, com jo, la usessin d'excusa per veure'ns.

Aquí hi ha unes fotos d'unes amigues de na Machiko. En breu, confio penjar-ne de pròpies i les que ja m'ha passat na Lídia.

I per últim, el meu regal més preuat, d'aquells de la babeta:

Encara no

Avui mateix, famós dia del deu del deu, se m'ha rebel·lat que havia de tancar aquest blog. El meu històric emmirallament amb en Fermín i el seu concepte de cicles m'ha donat l'empenta que faltava a tanta inactivitat.

Se per què no escric. En els darrers dos anys m'he enfrontat (i, per sort, guanyat) a perdre el pare, el cosí-casi-fillol i el fill. I no m'ha vingut gens de gust compartir-ho per aquí. Era massa dolor per l'exposició pública que l'entenia com una banalització. I si no vols parlar d'allò tant poderós que se't menja per dins, de que has d'anar a escriure?

Així, he entrat tot decidit a seguir un fil semblant d'adéu. Però no serà un post de comiat. He llegit els darrers escrits, i no em veig amb cor. Les llàgrimes al retrobar-me el q diuen (i amaguen) els remors de la 425, m'ho han impossibilitat del tot.

Ací seguirem. Callats o mirant de buidar i compartir. Estic present en quelcom anomenat activitat passiva.

I sí, diguem que esperem uns feliços 34.

una (penúltima) de bàsquet

Com cada juny, no anava a entrenar aquesta temporada. Una trucada d'un vell amic em va fer trontollar les idees amb una oferta per la qual no estava mentalitzat a dir que no. Un bon equip, competitiu, de formació, amb quilos de il·lusió, nanus bona gent, al costat de casa, em feien els horaris a mesura,... vaja, q se'm va escalfar la boca i vaig dir que sí. Després va ser complicat pensar com compatibilitzar-ho a casa, xo en ello estàvem.

Fins que el 1 de setembre va confirmar que els horaris del nou curs serien de tarda. Plego tard a Badalona i no fa possible arribar-hi. Familiarment, és una descarga, segur que sí. Però els lligams amb l'equip ja eren forts. Una pre-temporada intensa que m'ha confirmat tot el dit a dalt.

Així que aquesta temporada he durat tres setmanes com a entrenador. Ja no són els turrons; no em menjaria ni el pastís de la diada si n'hi hagués :)

Tot plegat, he volgut escriure aquí per deixar constància dels missatges rebuts dels jugadors. 'Esto me ha llegao, neng'. Realment el jovent d'avui en dia tenen unes capacitats afectives i comunicatives que ens donen mil voltes.


[Victor] Voldria donar gràcies al nostre entrenador Miquel, que encara que no hem estat gaire temps junts, ha demostrat qu a part de ser un gran entrenador, és una gran persona. Encara que les situacions hagin sigut adverses esperem que en breu temps pugui tornar al nostre club, al JAC, gràcies per tot i per havernos ajudat a millorar com a jugadors i com a persones. Gràcies un altre cop.

[Carles] Moltes gràcies Mikel per haber estat amb nosaltres aquest temps i donar-nos a teva il·lussió pel bàsquet i fer de nosaltres millors jugadors i persones. Gràcies i fins aviat!­ ­

[Sergi]dic el mateix k el victor, voldriaa donar gracies al mikel x akestes semanes k em passat junts, GRACIES MIKI!!

[Albert] Dues setmanes de bàsquet donen per molt. Gràcies Miquel! Ets un crack!

[Roger] dic el mateix qe el victor, carles, sergi... moltes gracias! sempre recordarem aqell dia en qe vam fer un partidas contra mataro, tu sempre formaras part de la nostra vida com a jugadors!

[Ignasi] em tingut un mestre del bàsquet i un gran entrenador gràcies per tot i per fernos veure k el bàsquet no es nomès un esport.

[Arnau] gracies per aquestes setmanes... nosaltres també ens ho hem passat molt be amb tu graciees per tot!

[Andrés] gràcies per avent-se ajudat a intentar entrar a preferent i per millorar-nos com a jugadors!!MOLTES GRÀCIES MIKI

[Alexis] gracias per aquestes setmanes que ens as estat entrenant i per haver-nos millorat com jugadors i persones. Gracies MIKI!!

[James] Gracies per aquestes dues grans setmanes de basquet. GRACIES MIKEL!!

[Pau] Jo crec que hem fet un bon treball com a equip començant per una base solida com la de un magnific entrenedor i que hem estat tots donant-nos suport als uns i als altres i que m'alegro molt de haver tingut un entrenador com el mikel encara que nomès fossin dos setmanes gracies per tot!

Sobre o-posicions

Acabo d'enllestir el meu primer procés d'oposició pq arribar tard al primer examen fa dos anys crec q no conta gaire. Crec q ho recordaré: 4-5 viatges a Mataró, els darrers en crosses, és per fer-ho! Tan mateix, no tinc una valoració concreta; hi ha diferents prismes q no els acabo d'encaixar.

M'ha servit per confirmar q el mecanisme establert no detecta gaire bé als bons professors. Allò tan difícil d'explicar en paraules xo q tots quan estem a un centre, no dubten en senyalar qui són. El planteig q té és valorar especialment els coneixement memorístics i l'experiència. I crec q no és una queixa subjectiva, q cerca l'interés propi, amb aquests dos paràmetres con crec q surtin els millors (o directament) bons profes.

A nivell particular estic satisfet del procés. Vagi per avançat q no tinc pràcticament espectatives d'aprovar; però m'ha agradat la forma d'enfrontar-m'hi amb pocs recursos (diga-li hores d'estudi) i com he tret un rendiment prou bo. Hi havia proves dures, però les hem superat força bé. M'ha donat ànims professionals. D¡una banda tinc una base de coneixements tècnics i tecnològics q si se li treu la pols, és prou àmplia. I d'altre vaig adquirint experiències docents q m'amplien els recursos.

En tot cas, unes opos viscudes. Només espero no quedar entre les places 81 i 200. Q són les q corresponen a la retallada convergent :)

Balanç cerveser

Des del mes de gener hem fet una passa endavant en el mon cerveser i amb en Codó i en Jané hem fet una fabriqueta de 50l a Zion. La ja cèlebre Zionita :)

Des de l'arribada de les calors (les cerveses Ales que fem, fermenten fins a 22-24ºC i nosaltres encara no tenim equip de refrigeració) volia fer aquest balanç d'aquest projecte vital prou engrescador i que m'ha omplert força.

En poc més de quatre mesos, hem fet set lots. Una fita que l'havia marcada com extraordinàriament optimista. També hem fet un parell de tasts al local, una trobada de cervesers casolans i vàrem anar a la primera fira com a productors. Vaja, tot un èxit.

I més, si sumem les estones passades, les ganes d'aprendre, la cerca de coneixements i col·laboracions, la gent coneguda... una nota molt alta per una aposta per un hobbie seminou que portava anys en segona-tercera filera, però que ha ocupat molt bé el paper de prota.

Ves a saber per on continuarà, hi ha unes quantes bones idees rondant. Tinc ganes de que arribi la nova campanya (o d'adaptar ja una vella nevera!! :D)

PD: Per tancar el tema, unes imatges. Xupem prou càmera!

COWBOYS FROM HELL: I Fira de Birra Artesana de Molins de Rei from ReV3001 on Vimeo.

Feliç dia de la República!

Joan Miró

L'Èlia (i, per extensió familiar, en Roc) ja té escola per l'any vinent. Es tracta del Joan Miró, vora casa i la nostra primera opció en una tria i sorteig que monopolitza la vida de tota família amb nenes de l'edat.

El que sigui aquest i no un altre de la llista feta és pura sort. Va sortir el 17000 i pico, i nosaltres teníem el 27000 i algo. Així, vam ser dels afortunats d'entre quaranta famílies q ens repartíem les darrers vint places.

El que no és atzar és la confecció de la llista. Visites, xerrades, fòrums... i força voltes a casa per prendre la decisió. De la qual, estic més que satisfet. En primer lloc per l'aposta per l'escola pública. Ho teníem clar, però sempre sonen cants de sirena q fan de dubtar. Educar en valors i pluralitat es fa més difícil en entorns d'exclusió (exclusivitat) social. Però, sobretot, els projectes educatius i instal·lacions ens han agradat molt més en les propostes públiques q no pas concertades. Així, la tria ha estat fàcil.

D'altra banda, hem apostat per la proximitat, pel barri, l'entorn local. Ens agrada la idea d'anar caminant tranquil·lament a escola (distància de tres carrers d'eixample però només s'ha de creuar un!), tenir els amics vora casa, que es puguin crear els seus lligams arrelats vora seu.

I per últim, la decisió més complicada entre dues escoles públiques i properes... un model més acadèmic o un més enfocat a la persona. Reconec i confesso, que ara sí q eren forts els cants de sirena d'una escola amb uns nivells acadèmics altíssims, projectes específics molt canyerus de lecto-escriptura, idiomes i matemàtiques,.. una AMPA que cercava i aportava recursos per posar professors de suport a les aules,... i més que em deixaré.

Però no ens sentíem còmodes oblidant l'altra escola i el seu projecte d'educació emocional, l'ensenyament inclusiu, per projectes i racons, l'aposta ferma d'agenda 21 i no només per penjar el logo a l'entrada...

I no és ni blanc ni negre. Segurament és 60-40 però s'havia de triar: quina escola volem pels fills? La que posa l'accent a la formació acadèmica o la formació de (com) persona? Hem triat la segona, però com he dit abans, reconec i confesso que la tria no ha estat tant ràpida com els principis que dic tenir haguessin respòs ràpidament.

Com bé va dir algú (no crec q sigui el primer) els fills et regalen tot d'oportunitats de viure experiències, créixer, conèixer-te millor. Aquesta n'ha estat una.

Papallones

Per no perdre la frase més dita dels darrers anys: fins ara una pasada però ara...

La complicitat que estem teixint amb l'Èlia els darrers mesos és una pasada. Ho estic gaudint un munt. Ja no et dic quan arribi la fase el meu papa és el millor del mòn :P

Aquí unes papallones fetes ma a ma fa algun diumenge. Era hora de partit de barça, però ho vaig gaudir cent vegades més.

Sons of anarchy

Qui m'havia de dir q m'enganxaria a una sèrie a aquesta alçada de la película. En poques setmanes, les tres temporades vistes :)

Doncs sí, moteros, violència prou gratuita i poc més. Però s'ha deixat veure. Ves a saber si li recomano a ningú.