Avui publico
un article a l'independent sobre les festes de Gràcia. Suposo q s'ha d'estar un tant ficat al tema per entendre bé el q vol dir, però sempre fa gràcia compartir aquestes coses. Uns quants anys després d'aquella col·laboració en la secció esportiva d'un diari fatxa, torna el millor reporter! :)
Alternatives a la fundacio
Mikel Rius, fester i veí de Gràcia tribuna
Ha arribat l’hora de fer balanç de festa i com bé és costum en els darrers anys, es presenten amb urgència unes conclusions pensades per endavant que poc tenen de procés participatiu de valoració. Els eslògans llençats per part de la fundació i del districte, entre altres, són que s’està reconvertint a una festa de dia i l’èxit de la reducció d’horaris nocturns.
A inicis d’aquest any (gener) es van aprovar els actuals horaris de la Festa Major. Després de diverses maniobres fosques i pressions variades, es va acordar la reducció de mitja hora de diumenge a dijous com a prova pilot de reducció d’horaris. Com bé es veia venir, el resultat de la prova pilot ja estava decidit i ja s’està venent als quatre vents sense consultar a les comissions dels carrers. Preparant el terreny per noves retallades…
No comparteixo la criminalització que es fa de la festa a la nit. La Festa Major també és la nit i, per una part dels graciens, és el principal component. Unes festes participatives i d’un alt nivell cultural s’han donat cada nit a carrers com Sant Pere Màrtir, Mozart, Progrés, La Perla, Raspall, Plaça de la Vila o Rovira. La nit també és cultura i participació; més quan es compta amb grups amateurs, majoritàriament vinculats al barri. A més, aquestes comissions són de les primeres a tenir una àmplia programació diürna.
Temo que la Festa Major està agafant uns camins fangosos, de plena dependència amb l’administració i allunyant-se de la realitat dels veïns que fan festa. La pròpia nova estructura organitzativa –la Fundació Privada– no ajuda a esvair dubtes al respecte. D’ençà els canvis, hem pogut llegir en aquest diari declaracions de “diem adéu a l’assemblearisme” o “nosaltres tindrem més capacitat executiva”. Qui és aquest nosaltres? O per filar més prim, qui està fora de nosaltres? Lamentablement, es referien a les comissions de veïns que fan la Festa Major.
No discuteixo la bona voluntat dels actuals dirigents de la fundació que afirmen que faran el possible per mantenir les comissions de festa com a puntals. Però en aquest canvi d’estructura s’ha obert la porta a què quan aquesta voluntat (o la gent que la té) no hi sigui, els veïns siguin espectadors de les decisions de les seves festes. Realment sospitoses les pressions des de l’administració pel canvi; quan arribaran noves collades per tal de ser-hi en algun tipus de consell consultiu, que passarà a executiu i, així, anar agafant protagonisme en un projecte fins ara només gestionat per veïns?
També es parla que potser és l’hora de tornar a unir-se amb les festes dels moviments alternatius. La fundació, amb la seva imatge devaluada, no pot ser l’element aglutinador. Potser ha arribat l’hora que certes comissions facin passos valents i analitzin bé que els aporta pertànyer a la fundació. Aquesta no té pas l’exclusiva de permisos, subvencions ni patrocinis. Probablement serà més natural treballar en criteris de participació i horizontalitat en una nova estructura (el nom “federació” s’ha quedat lliure o s’ha de pensar un altre de nou?) que s’hi pugui sumar a tots els veïns amb ganes de fer festes populars. Tot un repte per aquesta tardor-hivern.
Edward Aloysius Murphy, enginyer i militar usaià del segle XX, va establir la seva famosa llei, q de tantes formes i versions ens ha arribat. Com que m'he documentat bé x fer el post, compartiré q m'ha sorprés q el bo d'en Murphy va morir rallat amb la banalització en va derivar el seu postulat. Per ell, era un principi clau en el disseny, captant perfectament l'esperit de contradicció dels objectes inanimats.
