Records de Peñafiel

[Capvespre, el cotxe s’atura uns metres després de la benzinera. Surt del cotxe, s’estira i observa un poble endormiscat i a un treballador de la benzinera que, parant un moment d’escombrar, li diu]
- ¿A que nunca habías visto fruta un 15 de enero?
- Pues la verdad es que no; y menos nísperos.
- El tiempo está loco.

[Estona abans de sopar; dins d’un bar decorat a l’estil taverna irlandesa que no esperaries trobar en un poble així. Xerrada animada amb un no tant recent conegut. El cambrer s’acosta i els diu]
- Disculpen caballeros, esta ronda la tienen pagada por el caballero del fondo de la barra.

Dues situacions amb poc en comú però que em van passar ahir a una visita a ma cosina que ara viu Peñafiel. No coneixia casa seva, ni el poble a on és (i sí Agustín, segueixo amb la bona costum de tenir cosins arreu). Em va agradar.

I a part de la visita ràpida al poble, casa seva (tota una casa enorme, amb un bon jardinet per un preu que a Barcelona no hi ha ni un apartament de 30 metros) em van agradar i recordo amb un somriure els dos gestos de vida propera a poble que us he dit abans.

Sempre m’he declarat urbanita, no m’atreu gens la vida fora del meu entorn habitual. Però coses així... com sempre (i que duri!) fan de pensar... bona nit!