Tot són cicles

Diumenge vem fer comiat col•lectiu de les festes de gràcia. Ara he rellegit el que vaig escriure ara farà un any en el meu comiat individual del projecte i veig q ara li donaria algun matís. O millor dit, un any després, la meva relació amb les festes ha variat un xic.

En Berto en la seva renuncia va utilitzar unes paraules q havia pensat algun cop. Parlava de cicles complerts. I així és també per mi. Les festes han suposat tot un repte que ja el tenim superat i un cop fet, només podem aspirar a repetir-lo amb quotes d’èxit semblant.

Hi ha gent que amb en això en té prou. D’altres necessitem metes noves per motivar-nos. I en això estem, amb la ment oberta per si apareix qualsevol nova història a la que afegir-nos. Alguna tenim en ment, però no cal avançar-se.

No se si dir-li tristesa quan s’acaba un projecte. També han de sorgir alegries en el record de tot lo viscut. Em sembla una brillant forma d’encarar-se a la vida. Part d’aproximar-me a la música i figura d’en Fermín ve de la curiositat que em provocava la seva forma de tancar els grups a on participava. Entenia que un cicle s’havia acabat, més enllà d’èxits i rèdits q li pogués generar el grup en qüestió.

Pensar en les festes al carrer Mozart -o en el seu dia associacions, delegacions, consells i òrgans de govern universitaris-, associant-los a Kortatu i Negu, és un gran consol. Així que, farem un enterro escocès amb una bona festassa d’aquí un temps, ja rebreu la invitació!