Vents de la 324 (migjorn)

La 324 ha estat un oasi, un enorme parèntesis q t'arriba a fer dubtar de si no és més gran el de dins del parèntesis q el de fora. La 324 ha estat vida; dels q arriben i, sobretot, dels que ja hi érem i volíem sentir-la ben a prop. La 324 ha estat l'espai on ha conviscut la meva família els primers dies des de l'arribada de l'Èlia.

Allà tot ha estat brutalment intens. A la vegada que meravellosament senzill. Es pot viure en 12 metres quadrats si hi ha llum als ulls. I aquests dies tots la teníem.

La 324 ha durat un xic més q tres cops vint-i-quatre hores. Però ha estat l'inici d'un camí que prenem amb tantes i tantes ganes... Ara la parada està sent a casa nostra (el 42, 1-2, per si vols compartir), demà...

Segueixo sentint-me amor i pau. Un petó.