dilluns, d’abril 21, 2008

Via campesina

El dijous passat volia haver escrit en el dia de la lluita camperola, però no va ser possible. Us hagués parlat de la bona estona a la modesta però interessant xerrada d'en Pepinho del dissabte anterior a l'ateneu popular de l'eixample. Poder de la nostra cope que està dues pases més enllà del simple ben encarada. D'algun vídeo concret que vem veure. O ves a saber què, però avui m'he tornat a creuar amb aquest escrit del germà poeta que viu a Quimilí i de tant que m'ha agradat, el volia compartir.

Haig de dir q aquest text estava dins d'una cadena de mails impagables i que les aportacions de tota la resta eren iguals de genials, però avui m'ha donat per abraçar en Txesco!

Salú companyero! Que brindé por vos ese día!!

Totalment mamat a les 7 de la tarda després d'una sobretaula de tants carajillus, quintus i puritus reig, només voldría dir un parell de coses

Abans pero, com a bon debat que es mereixi, cal començar amb la frase que consolida tots els arguments posteriors.

...i es que la gent es tonta

Un cop aclarit aquest punt fonamental, el primer argument que es sosté a a partir de l'anterior es que a l'etseib no existeix la democracia, com a cap institució que ens envolti, votin 100 o votin 1000. Així que l'important es seguir conduint el procés desde el nucli que representa delegació i les idees de la gent que hi ha. Tot el que feu ( ho dic pels companys que hi sou ara) ho feu perque ho creieu bo, positiu, us aporta, us ho paseu bé, amb una gran dosis de voluntariat, solidaritat i valors que poden semblar naif pero que son necesaris d'anar construint amb l'exemple; i toqueu una mica les pilotes a l'stablishment de l'escola, la qual cosa es el millor exercici que hi ha per seguir-ho fent fora de la bombolla que es la universitat. Els altres, "lo" altre, no es capaç de veure més enllà dels seus propis interesos. Al forum s'hi va pel curriculum, per la "fama" ( sic), perque et codeges ( colzeges sería) amb tots els nafrats de public relations de les més grans empreses de merda que ens envolten. Segur que alguns tenen molt bona voluntat, i, potser, són bona gent, pero es l'ambient on s'inserten els que els converteix en el que acaben sent ( determinisme social), així com tots els que hem anat entrant a delegació, l'ambient, els companys, ens han anat conduint cap al sentit contrari.

Amb tot això, vull dir que a la primera de canvi, a la que hi hagi una mica de feina, de sacrifici, aquesta penya desapareixerà, tranquilament, i tal com a sortir de la porquera hi tornarà a entrar.

un altre quintu, manolu...

Així que si vol un consell amb el que, per supost, us podeu netejar el cul si ho creieu convenient, es que seguiu fent com creieu més convenient, no feu cas al consell d'ancians que s'ha pronunciat a través de tot de mails incoherents i incongruents, i seguiu construint el vostre procés com a grup, com a delegació, com a persones trempades i animades a treballar per tots.

A l'escola la poden donar per cul i es poden enfonsar tots els nafrats sota les runes d'aquest edifici de merda mentre li fan una felació al gran deu del diner i el prestigi.

L'aprenentatge que tenim a la delegació, els bons i mals moments, la práctica que ens dona de participació, debat i asemblea, no depenen d'un edifici, d'un segell o del reconeixement de credits.

Son per nosaltres i per seguir treballant i somiant per una societat i una realitat diferent, millor.

I no tinc cap dubte que tard o d'hora, amb la ploma o amb el fusell, ho aconseguirem.

Ala, disfruteu-la

Una abraçada enorme


txesco