Do you fluvi?

Divendres vaig estar per Saragossa, a l'expo. Jornada de coneixença de l'empresa. Van adjuntar les tres oficines (Bilbo, Madrid i Barcelona) allà amb l'excusa de l'oda a l'aigua al dessert (abans de sorra, ara de ciment). Visita ràpida de tres hores, bon dinar (s'havia de quedar bé, per un cop q es fa gasto) i algun discurs q altre (menys del q m'esperava).

L'expo... doncs bah, no mata. Crec q ja he dit cinc cops aquesta frase i cada cop em fa més ràbia sentir-me: "el model d'expos està exhaurit, al segle XIX encara, però ara hi ha un accès enorme a la informació". Em fa ràbia, però ja és això. No té molt de sentit avui un dia tot de pavellons de païssos, regions, empreses, corporacions,... amb clau turística amb pinzellades sobre l'aigua, però sense excessos, no fos cas.

Per tant, no parlaré gaire més de quelcom q em va causar força indiferència.

Paraules a part es mereix l'AVE. Mola molt, tot i q sigui un tant sense sentit. És un monument al 'jo vull més'. Barcelona-Saragossa en 1:40 i... què? Tanta pressa tens? Decreix o reventa!

Em va sobtar q el paisatge no passava tan ràpid com els 300 km de la pantalleta m'ho feien imaginar. No serveix per fer una oda al viatge en tren, però encara et pots distreure una estona amb el nas aixafat contra el vidre. Hi vaig deixar l'alè, no ho dubtis!