Salo de lectura (V)

Feia dies (mesos) q no trobava moment de escriure un nou Saló. Tinc la sensació de que s'ha quedat algun en la memòria, la qual cosa, diu poc d'ell, així q ja està bé. Així q si mai voleu comentar cap, endavant. Si els voleu llegir, gairebé tots són a la Barceloneta.

· Les claus de vidre [Jaume Fuster]. Com que no vaig trobar les altres parts de l'illa de les taronges, vaig voler seguir llegint coses seves. Recull d'històries d'un detectiu en que al final es juga amb el lector pq encerti la clau de l'enigma. Prou bé o res brillant, segons l'estat d'ànim.

· El palacio azul de los ingenieros belgas [Fulgencio Argüelles]. Un bon llibre de la col·leció de ma mare d'escriptors asturians. Situat en els inicis de la segona república a Asturies (i l'alçament prou important que allà va haver-hi). Em va fascinar l'equilibri entre el món fantàstic i poètic de part dels protagonistes i la realitat que s'estava vivent. Un molt llibre que em va agradar molt.

· El cuaderno rojo (Paul Auster]. Petit recull de petites vivències escrites amb molt d'ofici però no em van dir gaire. No se ni com l'he recordat de lo poc que em va marcar.

· Pakito Arriaran [Ricardo Castellón i Nicolás Doljanin]. Coneixia poc sobre en Pakito Arriaran, més enllà d'alguna història suelta (entre elles, que sa mare era la que sortia al Frontline Compilation amb el puny a l'aire, q a tantes samarretes hem vist) i aquesta ha estat una bona oportunitat per saber-ne més. Em va costar entrar-hi, el ritme és poètic i no estic acostumat. Finalment m'ha agradat molt i he aprés de la vida d'aquest lluitador que va anar fins El Salvador per seguir combatent.

· Los hombres que no amaban a las mujeres [Stieg Larson]. Best-seller de moda q està en moment àlgid de fama. I està bé, molt bé. A mi em va tenir fins les cinc del matí d'un dissabte per tal d'acabar-ho. Trenca motllos, amb protagonistes, històries i accions poc convencionals. I un ritme trepidant. Espero q algú (tió o reis) porti el segon q ja està al carrer! :D

· El salze sec i la dona adormida [Haruki Murakami]. Recull de contes d'aquest reconegut (no per mi, que era la primera vegada q m'hi apropava) però no em va enganxar. Em va recordar a veure una peli d'Ozu, històries cotidianes, habituals, algunes fantasioses, però sense acció. I sí, una mica sí q han de passar coses xq m'enganxi!

· RG [Pierre Dragon i Frederik Peeters]. Còmic francès de policies lletjos prou bo. No tinc ni idea de còmic, només el q m'agrada i m'entreten i aquest va anar per aquí. Ja vaig veure el segon llibre a la biblio, a veure si segueix igual.

· Sarah [Katsuhiro Otomo]. Un altre còmic, aquest japonès. Tampoc en se res, però em va cridar l'atenció que era del mateix autor q Akira. Els dos primers llibres estan bé però no han avançat gaire en la història, massa voluntat de fer capítols independents, poder. En tot cas, llegir un llibre al revés de tant en tant, té gràcia :D

· El dret a la terra [Peter Rosset]. Llibre formatiu sobre reforma agrària i sobirania alimentària. L'edició la va coordinar un company de coope, no ho sabia prèviament però va ser un valor afegit. Recomenat per anar ampliant discurs en la matèria.

· No entenc el món àrab [Tahar Ben Jelloum]. Llibre q prometia molt pel concepte però es va quedar un xic al camí. L'autor pretenia explicar diferències culturals mitjançant intercanvis de mails de vàries noies adolescents. Està bé però la sensació és q es queda massa al tòpic i sense aprofundir gaire. Llàstima, però pot ser un bon llibre a recomanar a adolescents pq tinguin una primera aproximació.

· Any 2083 [Vicente Muñoz]. Un altre llibre gris q si no fos pq l'acabo de llegir, ja l'hauria oblidat. L'autor suposo q pretenia col·laborar a fomentar la lectura dels joves parlant d'un futur sense llibres a on descobrir els clàssics es tota una aventura. Però un llibre que el 60% és explicar arguments d llibres q ja has llegit, té poc interès.