Faig d mestre

Utilitzant un símil esportiu, diria q després de dos entrenaments començo partit de veritat a l'IES Joan Boscà amb un interinatge de física i química.

Gràcies a un dels meus millors somriures i que la funcionària de torn s'en recordava de l'Èlia (prèvia ensenyamenta de la foto guapa a la banyera) vaig aconseguir el que el funcionari-B (el de la taula del costat) no va dubtar en definir 'te ha tocado la loteria, xaval'.

Així, se'm va coincidir l'oportunitat de substituir a un professor que es jubilava al cortsenc institut Joan Boscà (conegut, almenys fa 15 anys quan hi passava per davant, com 'el boscán'). La qual cosa, implica que tinc contracte fins el 31 d'agost.

El q pintava com un xollo brutal es va torçar una mica quan em van explicar q el bon home que m'havia imaginat com una mena de santot jubilant-se després d'una vida entregada a l'educació i la formació de les noves generacions... era una de les persones amb més morro q corren per la ciutat i q portava uns quants anys llegint el diari a classe, tot fent sodukus, i sense donar ni una pàgina del temari.

Amb aquesta petita pressió vaig començar fa dos dies i, no ha estat per tant. Els alumnes eren els primers farts de la situació i han reaccionat bé quan ha arribat algú q posa ordre i amb ganes d'explicar. Una molt bona acollida i inici.

Estic motivat, per primer cop faré una etapa llarga i podré avaluar, planificar, fer un xic de seguiment... està bé. Us aniré explicant més!

Una de les primeres anècdotes a comentar és la retrobada amb una vella coneguda, i ara com a company de feina; quan ho tingui més madur, ho explico.