El mail, aquest comunicador unidireccional

Fa temps -m'atreviria a dir anys- q desconfio del mail com a eina de relació bona. Rebem infinitat de mails, jo ho tinc situat en uns 150 diaris. Per sort, el Sr. Gmail i la seva habilitat d'ajuntar fils, ha facilitat molt la feina. De tots aquests, amb sort, pots rebre 2-3 a la setmana en que el generador sigui conegut i, sobretot, hagi dipositat una càrrega personal i/o afectiva important.

Un que fa anys, l'altre q acaba la carrera, una serà mare, el de més enllà ha trobat feina... Són renous que arriben de tant en tant de gent del segon i tercer cercle que sempre agraeixo i miro de contestar sens falta.

I s'està extenent a altres àmbits. Concebem tant el mail com una eina d'entrada d'informació que cada vegada generem menys interactuació. Ja són uns quants cops que se m'han quedat en l'aire preguntes que demanaven explícitament resposta concreta.

No he teoritzat gaire el motiu. Hi ha qui es lliura pq només consulta el correu un-dos cops al dia i va per molta feina. És cert que els q tenim el costum de tenir-lo obert pràcticament tot el dia, és més senzill. Però penso que hi ha quelcom més de cultura i hàbits que no pas disponibilitat.

En breu, una nova prova. Em falten dues trucades a persones properes i d'aquí res generarem el següent test en forma de correu general informatiu. A veure com va!