Bona gent

Com he disfrutat aquest matí. Presentava projecte na Cata i he anat cap a l'escola. De nou, rodejat de bons amics, he vist clar que és el més important de tot plegat.

Retrobar gent que fa mesos que no veus amb un hola, mirar-li als ulls i saber que no ha canviat és una sensació enorme, t'omple de satisfacció. Saps que al seu costat estàs a gust, et fa sentir bé.

Després ve el troç de menjar-se el cap de per què no hi ets més sovint amb tots ells, com pots deixar escapar tantes oportunitats d'estar amb gent tan meravellosa. No tens clar els motius, en part t'enganyes, que la vida és molt complicada i no hi ha tantes hores al dia. Saps, però, que l' excusa s'evapora sola per inconsistent.

Però al cap de poc te n'oblides, per què ja hi ha quelcom més important, que és fruir d'aquella estona que tens amb ells. Poca que tens, no la perdràs pensant per què és tan poc freqüent! I llavors rius, caus en complicitats, ho oblides tot, estàs entre amics. Frueixes.

I arriba l'hora de marxar, intentes grabar-te al cap per enèssima vegada que els has de veure més, tot i que poc convençut de l'èxit que tindràs. Tan mateix, saps que el proper cop que hi concideixis, resurgiran els somriures que surten només amb la gent que estimes.

Salut,