Posa-t'hi fulles

Fa relativament poc pensava q no hi tornaria a escriure a la revista de Delegació. Bàsicament amb el darrer article vaig pensar que ja no tenia gaire a dir i que tampoc coneixia la realitat diaria com per poder parlar-ne amb prou coneixement de causa.

Tan mateix he trencat aquesta opinió i dinàmica i he tornat a escriure-hi. El que va començar com un joc o repte, s'ha materialitzat en un nou article del Subcomandante. Realment, és cert allò de que les paraules et criden a tu i no al revés. Va sortir la guspira, i el vaig poder escriure d'un sol cop.

L'article no té major interés, o almenys no volia parlar d'ell. Em venia de gust compartir la bona sensació q et queda un cop pitjes l'última tecla. Dintre de la nostra modèstia, has creat. Una grandíssima sensació, proveu-la si no ho heu fet mai!