'espessa buidor'

Sense proposar-m’ho, he encadenat quatre dies seguits escrivint –de dilluns a dijous-. Tota una fita! Avui tenia la pressió de veure si era capaç d’augmentar aquest record, al més estil del Barça i les seves n victòries consecutives, a on n és un enter no aconseguit anteriorment i sonorament adequat per ser la noticia del dia.

Com a home d’esport q em considero puc afirmar que no és fàcil jugar sabent que no pots fallar. S’espera tot de tu, no hi marge a l’error o descuit. Tot i que encara és pitjor jugar sabent que tothom espera que perdis, els teus jugadors inclosos, i només tu poses prou il·lusió per lluitar-hi. M’ha passat pocs cops, però no han estat fàcils.

El paper en blanc és més democràtic que això. Sempre és igual de cabró. Es resisteix sempre a seguir en blanc. I quan el taques de lletres fa tot el possible pq pensis que estava millor en blanc q no pas brut amb el q acabes de fer. Així que ha clicar compulsivament el suprimir fins q torna la pantalla en blanc. Abans, quan s’escrivia en paper, tenies el cruel plaer de fer una bola amb el full en qüestió: ‘jo no ho hauré trobat, però tu vas a la paperera’. En canvi aquesta fredor insultant de la pantalla....

Com deia hi ha dies q no ho trobes. Però si per un dia em torno funcionari de mi mateix compartiré aquesta espessa buidor d’idees que no em convenç. És el que tenim avui d’oferta.

Salut,