Paraules sàbies

Estava ara llegint una entrevista a un sabi-polític-escriptor-filòsof nepalí en la que el títol (o sigui, la millor reflexió segons el periodista) fa més o menys "que el teu passaport parli per ell, tu mai siguis vell". Curiós plantejament q m'ha sorprés per què no feia ni tres dies que ja l'havia sentit.

El dissabte vem estar donant un cop de ma al trasllat de l'Agustín tot de gent, entre ells en Dani i el seu pare. A l'acomiadar-se de l'Agustín li va dir les mateixes paraules: 'q el teu dni digui el q vulgui, mai et facis vell'. Amb l'afegit de que carques i fatxes joves el mon va ple, q lluités per no convertir-se en un. Com diu el títol, paraules sàbies.

Ultimament tinc dubtes en aquest sentit. No tant com a carca i fatxa q de moment crec tenir-ho controlat. Però de petit burgués sí q em surten dubtes de tant en tant. Dinàmica de fer feina com a principal eix vital, poc temps per sommiar colectivament, encara menys per la gent q ens envolta... Difícil posar límits, encara més saber si existeixen o si els vull marcar i q em condicionin...

En fi, seguirem romiant al respecte, encara no ho tinc prou madurat. Quan la fruita estigui per collir ja us faré un xiulet pq la compartim.