Palmades a l'esquena i altres coses fàcils

Ahir vem retrobar en Txesco per aquestes terres. Quina al·legria! I quina facilitat! Què fàcil i còmode et trobes amb la gent, amb la que et trobes còmode i fàcil. Feia un any q no ens veiem, però des de lluny, veient la seva silueta (entorn més contundent, això sí! :P) ja sabia q tot plegat era fàcil. Que no cal més, q amb el primer somriure ja estava tot dit. És una sensació extranya, pq tinc moltes ganes de compartir estones aquests dies i treure't suc de tot el q has viscut q segur que ens enriqueix a tot (ara pensava en les barretes de sofre!) i a la vegada la sensació que tot estava fet, en ordre. Tenies el mateix somriure, em vas fer sorgir el mateix somriure. No cal més.

I també hi ha palmades a l'esquena i molt lligades a aquestes línies. Porto uns dies de vària gent q m'afalaga amb el fet q escrigui, q li agrada, q li serveix d'illa de contacte amb el q va ser, poder és i, si volem, serà. Doncs, gràcies a tots per dir-ho, s'agraeix! I en aquesta línia de palmadetes us poso link nou al blog d'en Ferran (http://ferran.blocat.com/), amb tot els ànims pq s'engresqui a ser constant. Per cert, amb en Jaumet vem dir d'anar a veure l'obra al gener quan retornin a fer-la després de vacances de nadal, qui vulgui, q aixequi el dit!

Salut familia!