Una decisió difícil

La decisió ha estat difícil, gairebé al nivell de pensar com escriure-ho al blog. Si fer-ho a tall informatiu o donar una càrrega personal a la noticia. Em ve de gust mullar-me i obrir-me, però no tinc clar si me'n sortiré sense caure en excessos emotius.

El fet és que ja m'he decidit en temes laborals. Des de fa uns dies –abans de setmana santa, de fet- he dit que sí a l'oferta d'EPG per treballar en exclusiva amb ells. Així, deixo l'estatus d'autònom treballant per dues empreses en paral·lel. La majoria ja sabeu que anava excessivament de bòlid. Quan vaig fer el cop de cap de que intuia q no aguantaria gaire més, vaig plantejar a les dues empreses el quedar-me en exclusiva en una i vaig tenir dues propostes per triar. Alguns, menys, també sabreu que em va sortir una tercera feina per aquelles dades. També de solar, molt ben pagada i de més "responsabilitats i possibilitats".

Però no l'he triada. Després de moltes (moltes!) voltes al cap, matrius de valoració i altres mètodes empírico-enginyerils de decisió no vaig arribar a cap conclusió clara. Finalment ha estat una decisió intuïtiva: Crec haver-me quedat al lloc a on aprendré més, estaré més a gust i em permetrà seguir tenint una vida personal prou rica. Resum, allà a on seré més feliç. O simplement feliç... O simplement no infeliç... O... ¿hi ha res simple? ...

Així els diners, responsabilitats, portes de futur,... han anat caient de la llista de prioritats, tal com he afirmat sempre q faria arribat el moment. Però creieu-me quan us dic que ha estat una prova difícil. El meu esquema personal-teòric apuntava cap una banda, però el costat fosc ha collat fort. No ha estat fàcil però al final m'he quedat a la banda pregonada. Crec que ha estat una decisió important per mantenir principis. Una bombolla d'aire fresc en la lluita contra el petit burgés que a vegades intueixo q m'estic convertint.

Qui llegiu això sou tots amics. M'atreviria a dir que de tots he après i m'heu servit de guia algun cop. Algunes de les vostres paraules i, més aviat, actes ja formen part de mi. És per això que he escrit tot això. Estic content i orgullós de la meva tria. Poder la meva sortida de dubtes pot ajudar a algú altre. Em fa vergonya caure en la supèrbia, espero no haver-ho fet.

PD: Per cert, EPG és una enginyeria petitona, es pot dir que familiar, dedicada a serveis energètics, especialment renovables. Específicament, torno a treballar en fotovoltaica. L'ambient és molt bo, hi ha tot de gent de la q aprendre un munt, et permeten treballar participant i opinant, cobro un sou bo q cobreix sobradament les meves necessitats, força bon horari, al centre de Barcelona,... encara es creu algú q la decisió ha estat difícil? :P