Vells mundials

Ja fa una estona de l’aclaparant victòria d’aspanya. Sens dubte serà motiu per tot d’eufories, crides a la no eufòria i, sobretot, per una dosi extra de bombadeig mediàtic. Tot just és el primer partit, cinc dies de mundial i ja em sembla q portem infinitat... i el que queda!

Enguany tinc un alicient per seguir el mundial: la porra de Zion. La gent del local, més altres de l’entorn, hem fet una macro-porra de tot el mundial. Pq us feu una idea de la magnitud, hem pronosticat el resultat de tots els partits de tots els grups. Si encertes el signe del partit (1, X o 2) sumes un punt; si encertes el resultat exacte, sumes 2 punts més. Això, més els resums diaris de com va la classificació i mails picant-nos, fa que l’estigui seguint com mai. Curiós tenir ganes ahir de saber com va acabar el Korea-Togo...

Del mundial em va agradar una altra cosa q volia haver escrit aquí però amb viages de feina pel mig no he pogut. Va ser un detall de la cerimonia d’inauguració, quan van fer desfilar tot d’ex-jugadors per l’estadi. Em va agradar aquest homenatge a tota aquella gent que havien estat les estrelles fa molts anys i ara guarden el respecte i memòria –a la vegada q oblit- dels qui els tornaren a aplaudir de nou.

El respecte i admiració pels nostres grans és de les coses en que actuo més diferent del q realment penso o defenso en públic. Ara podria fer una arenga sobre la font de sabiesa que representen tota la gent gran que ens envolta; però em sentiria una mica frau, xq no ho poso en pràctica gairebé mai. De nou, ho intentaré, quan ho apliqui, ja vindré a donar consells.
Apa, cuideu-vos!