Cites, derrotes i altre fites

No pudo ser, el basquet es así, no hay rival pequeño,...

Com sempre q penso en tòpics d’esport, surt el futbol, i amb ell el parlar en castellà. Serà un un tic més d’allò q és un esport q s’associa massa amb el garrulisme (I el garrulisme amb el castellà; q, de fet, em sembla pitjor tòpic).

El fet és q dissabte vaig perdre el partit que tot el club ja donava per guanyat i amb ell, la salvació de la categoria. Ara toca tornar a jugar un altre partit a casa seva jugant el tot pel tot. Qui guanya es salva, qui perdi, a tercera!

Està sent emocionat i intens. Bones sensacions per acabar una temporada irregular. Espero acabar guanyant, però si no, tindré el gust d’haver-ho viscut al màxim.

En aquesta línia ahir vaig engegar una història paral·lela als entrenaments, en si curiosa q tinc ganes de compartir. He seguit una anècdota d’un entrenador que ens va fer de professor al segon nivell fa molt anys (quin paio en Joan, els que el coneixeu, sabeu q aquest any ha pujat el Ripollet a EBA? Em vaig alegrar un munt quan ho vaig veure ahir!) El fet en si, és q he preparat tot de cartells per penjar cada dia al vestuari. En cada cartell, un per dia, hi ha una cita relativa al que es vol entrenar. Entrenar més psicològicament, q no pas tàcticament.

Realment em va fer una mica de vergonya treure paper i celo i penjar-ho allà. Però crec q va ser positiu, o almenys m’ho van fer creure! El capi ho va arrencar de la paret, i el va enganxar al tablero d’una de les cistelles pq ‘así lo vemos cada vez q tiramos, mister’.

Després de perdre un partit que vam donar massa d’hora per guanyat el q cal és encarar amb ànims i serietat el darrer partit. Un únic partit, tot en joc. En aquesta línia la frase triada va ser:

Nuestra mayor gloria no está en no haber caído nunca, sino en levantarnos cada vez que caemos.

Com veieu el to èpic està emfatitzat, i si no, espereu a les properes! Ja les tinc preparades, tres més en total: dos entrenaments més i el partit en si. Em comprometo a seguir compartir-les amb tots, això sí. A toro passat, q els primers a veure-les han de ser els jugadors.
Salut,