CES IV: Sóc a prop

Cap el dia deu del curs ens va arribar una noticia trista; dos joves jugadors de bàsquet havien mort en un accident de moto. No els havia entrenat però si que els coneixia prou. Tenien 16 anys i jugaven a la penya i hospi.

Primer va ser mitjançant trucades de coneguts, el cap de poc ja era conegut i es va fer un petit homenatge; un dels dos era selecció espanyola i des de la fede es va fer ressò de la noticia. Com tot, si destaques, tens més números de ser recordat.

Va ser una sensació estranya, dura, però un xic atenuada per la distància (en km i en coneixença). No tenia pensat escriure’n sobre això, però un post al blog de na milena m’ho ha recordat i animat. Us el recomano. M’ha agradat tant q l’utilitzaré per explicar les sensacions que vaig tenir llavors, eren les q descriu. Llegiu-lo.