Un comiat més

I em resisteixo a dir-li comiat….

Tant mateix és que a la darrera assemblea de festes de gràcia vaig expressar la meva voluntat de retirar-me de la primera línea de front de responsabilitats i, poder, no ser l’estiu vinent per la Vila.

Un pas difícil de donar, però que te’l faciliten tants amics disposats a acceptar-ho i animar-te.

No és un comiat pq vull seguir col·laborant i ajudant a aquest projecte col·lectiu que hem creat i construit els darrers anys entre amics. Ara hi ha cert perill de que tot plegat és desmoroni, però tinc plena confiança en que altra gent igual o més vàlida seguirà tirant del carro.

Perquè no té cap misteri, és com tot. Simples ganes de fer coses i sentir-se viu. El dissabte vaig veure a prou gent amb ganes de tirar-ho endavant; també va ajudar a dir-ho...

Em va dur records. A aquell altre cop que vaig plegar de coordinador de delegació per donar cabuda a més gent. En aquella ocasió era més per no crear un tap i permetre a gent motivada assumir més responsabilitats. Aquest cop s’haurà de forçar una mica més, però també penso q ens ensortirem.

Com deia, em resisteixo a dir-li comiat...