CES V – Hola, hermano! (o maestro)

Un dels posts del CES més ben guardats, pel carinyo q volia posar-hi, era el dedicat a en Moncho Monsalve. Pels no introduïts al mundillo, en Moncho és un dels entrenadors de bàsquet més famosillos de tota la vida, entrenant a equips com IFA, Caja Ronda, CAI, Múrcia, Valladolid,... a un munt de països diferents i sent seleccionador nacional a llocs tan diferents com Suïssa, Rep. Dominicana o Marroc. Tot un rodamon i pou inesgotable d’experiències.

Amb ell vam coincidir al curs d’entrenador superior (CES, pels q encara no hagueu entès els títols de la sèrie CES) a on, més que professor o tutor, tenia el rol de mentor o senzillament de crack. Per què sí q va donar alguna classe, però la majoria de temps simplement estava per allà enriquint les xerrades dels demés, donant vidilla als descansos, animant, transmeten passió.

En Moncho està cascat, l’home. Deu tenir seixanta i més i li costa caminar –l’esquena el castiga molt-. Arrossega el seu enorme cos de pivot –guanyador de no se quantes copes d’europa en l’època gloriosa del madrid- fins q s’atura, aixeca el cap i et mira amb ulls brillants. Està xerrant de bàsquet, és feliç.

En aquest punt deixa anar un torrent de showman difícil d’igualar. La seva posada en escena t’enganxa i et passen les hores com a minuts. En un moment va tenir als jugadors que feien les demostracions convençuts q aquell dia apendríen molt, q havien de seguir-lo a mort. Els oients teníem la mateixa sensació. Els seus crits i gestos exagerats els veiem magistrals. Les seves cites a entrenadors completament desconeguts feia que penséssim que, efectivamnent, havien de ser mestres a seguir. Lou Carnessecca, John Wooden, John Kundla, Alessandro Gamba, Bobby Knight.... tinc un deute pendent de cercar i conèixer més el vostre bàsquet.

Com ja m’havia succeït altres cops; la trobada amb gent com en Moncho serveix per recarregar-me de passió i il·lusió pel bàsquet. Com diu ell ‘El baloncesto, hermano, és más que una profesión, es una pasión, una forma de vivir. No lo olvidéis. Ojalá os pueda dar todo lo que me ha dado a mi, una vida feliz. Que Dios os bendiga’.

I si això ho diu algú que afirma haver conegut a Jesus; se li haurà de fer cas.

Paraula de Moncho.

PD: Se que és de freack, però si aquests dies de mundial voleu seguir el mundial de bàsquet des de la feina, a radio Marca (www.radiomarca.com) trobareu una retransmissió única (bé no se si es única o punxen d’alguna altra emissora) pel duet Trecet-Monsalve: impagable.