CAP de santa Eulàlia

Avui és santa Eulàlia, les banderes dels busos ho diuen.

Per motius molt obvis per alguns hi tinc un fort lligam amb aquest dia. Tota la bàsica i secundària les vaig passar a l’institut tècnic eulalia, que com a bona escola catalana i cristiana celebrava anualment tan destacada diada.

No us sabria dir què fèiem ben bé, més misses al monestir de pedralbes q no pas res més. També cantàvem el goig a santa Eulàlia que, si més no, ha servit per riure’ns en vàries trobades després...

En una d’elles de la setmana passada, vaig compartir amb l’Albert i el Marc que ja havia acabat la part teòrica del CAP i començava d’aquí res les pràctiques. No sabien res, i em va estranyar. I encara ho va fer més el fet que em fessin veure que no ho havia escrit al blog. Cert!

Doncs així és, des de Setembre estem fent amb na Marcela i en Jaume el CAP (Curs d’Aptitud Pedagògica). Uns quants dissabtes al matins allà rebent tot de xerrades amb anècdotes més o menys curioses (no m’atreviria a dir que he rebut una formació concreta), ara unes pràctiques a l’Escola del Treball i... tenir un paperet que et digui que pots fer de professor de secundària.

La veritat és q fer de profe m’atreu. A més, ves a saber si per animar o perquè realment ho penseu, molts de vosaltres m’heu dit darrerament que hi tinc pasta, q se’m donaria bé. No ho se. També li tinc respecte a aquesta feina.

De moment, a fer les pràctiques i rebre les sensacions q hi tinc. Després... sempre hi ha un després! :P