77 Puros Derroches

Avui fa 77 dies del Puro Derroche i tal com mana la història llegendària és el moment de fer-hi balanç. És el nostre particular pentecostès.

El Puro Derroche va ser una meravella de trobada de gent preciosa a la que vaig tenir la fortuna d’assistir-hi.

Em va costar no fer balanç al blog l’endemà. I si no ho vaig fer, va ser per vergonyeta, per no voler apropiar-me injustament del mèrit de trobar-nos tots de nou. Vaig ser promotor, els munt de mails són proba evident, però l’esquer érem nosaltres mateixos, tothom i ningú en concret.

77 dies després em sap greu no haver coincidit de nou amb part de la gent q ens vem agrupar aquell dia. Llei de vida. No em menjo molt el cap al respecte pq estic prou satisfet de que amb molts sí que hem estat capaços de trobar estones, canals i projectes comuns per seguir vinculats.

Dit així, 77 dies no són gaires. El viscut des de llavors, sí que ho és.

Vivències que esdevenen companys de viatge. Ara ja en tinc un altre de nou: el darrer pogo del 77 (i alguns altres iniciats elegits) sota el crit de esto es... un puro derroche!!!

PD: En Bernat va penjar alguna foto, qui les vulgui veure: http://www.flickr.com/photos/bernatagullo/sets/72157594460804070