Cartell a la vista

No fa gaire titulava un post com ‘Pròxima estació... a la vista’, doncs ve ja es veu. O millor dit, ja l’he ensenyat.

Com no se per on començar, utilitzaré l’esquema q vaig fer servir ahir amb en Jos, el meu jefe des de fa un any i mig i amic des d’èpoques del institut:

“El resum de tot plegat, és q al tornar de setmana santa deixo la feina per fer de professor”.

Ara mateix podria agafar dos discursos completament oposats i defensar-los amb convicció. ‘Ha estat una decisió fàcil per l’il•lusionant de tot plegat’ ‘Ha estat una decisió difícil pel salt que comporta’. I és cert, q tinc mil arguments per les dues...

I segurament no ha estat ni fàcil, ni difícil. És molt il•lusionant i és un salt bastant al buit. És, una decisió més a la vida, de les q es prenen només amb la intuïció de que és el q es vol i q et durà a bon port.

Així q a mitjans d’abril m’apuntaré a llistes de substitucions de professors i seguiré fent feina a EPG fins el dia q em truquin. Aquell dia deixaré enrere una etapa professional, q sense poder haver fet encara gaires balanços, diria q ha estat la més enriquidora de les que he fet fins ara.

Estic bastant satisfet i radiant per la decisió. Tinc el convenciment de que és la q havia de prendre. Si més no, la meva parella i pares ahir em van dir que se’m veia més feliç. I si ells ho diuen, no ho seré jo qui ho negui!

PD: Com bé vas dir un dia amic meu, ara començaré a treballar en la ingeniería de la vida, que es la formació. Aquella conversa, com tantes altres, em va donar una bona empenta.