Ai Joan, el peix vol ballar i somiar amb la caloreta

Volia agafar sis frases i fer una història única. Mai m’han agradat especialment els articles que es van escrivint a base de citar tot d’elements relacionats, fa algo de gràcia però perden molt de contingut més enllà de ser una llista.

M’ho havia plantejat però, a més, era una llista difícil de combinar. Vaja, que no he vist ni com lligar-ne dues. Jutgeu:

• Vols venir tu gallineta?
• El seu somni és un bell somni
• Així balla en joan petit!!
• Ja és aquí la caloreta, fora la roba d'abrigar
• Peix, peixet, de la canya al sarronal
• Ai ves qui ho diria!

Voldria veure-us, valents, a veure que trauríeu!

I tant mateix... la remor persisteix. I com a bon saltimbaqui (quina paraula més bonica), el tanmateix ens porta a nou port i a en Martí i Pol que, com molts, el vem sentir per primer cop en veu d’en Titot. Altra cosa és si encara guardem curiositat per anar més enllà a cercar més:

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.
Vint-i-set poemes en tres temps

Com no, només em queda agrair-te el detall q has tingut. I podria anar més enllà i agrair-te els anys plegats, cíclicament prop-lluny, però sempre davora. Però això seria ser gairebé cursi, i naltros som molt punkis!