Cant a Zion

Aquest era el nom d'una cançó de Trast q parlava del local. No va ser l'escollida, però, per interpretar junt amb Hamelinska al concert-festa de 10 anys de Zion. Així és, contra-obeint tota lògica davant les meves aptituds musicals, vaig tornar a fer una cançó amb el guiatge de l'uri. Gràcies a déu, dins l'escenari no es sentia la veu i a fora només hi havia amics. Així q em vaig endur una ovació carinyosa per part seva.

D'altra banda, va ser una jornada rodona de festa major. Personalment, em vaig perdre un bon tros per culpa de la feina i el bàsquet però vaig recuperar bé el temps perdut. Més de 70 a dinar, i no sabem quants al llarg de la tarda-nit, van donar lloc a una festassa de les bones. A més, no es van produir incidents dignes de mencionar, la qual cosa, ja sembla fins i tot extranya :D (bé, perdre una bici tornant a casa és noticia curiosa, però com que no tenim més dades del Kim, haurem d'esperar per ampliar el teletipus q ens van passar ahir mateix).

Crec que aviat en parlaré més d'aquest dissabte. De moment, enviar una abraçada forta a tots els q veu pasar pel local o veu avisar q no podrieu però voldrieu haver estat per compartir aquests bons moments. Moments de mirar enrera i somriure del camí fet; moments de mirar endavant i somriure pq no tens ni idea de quin camí hi ha davant, però si q tens segurs els companys de viatge.