I'm lost in the twilight hall

Avui no crec q sigui orgull, més aviat vergonyeta, però també s'haurà de compartir... Actualment, sóc un enganxat a una sèrie de televisió. La cosa ha arribat a un extrem força alt, tant, que estic pendent per primer cop de quan s'estrena el capítol als eua, per baixar-ho l'endemà amb la mula amb el corresponent fitxeret de subtítol q algú més freak s'ha encarregat de fer durant tota la nit.

La serie és Lost (perduts) i suposo q la recomano a qui no tingui el gust. Però enganxa, i després analitzes si val tant com per haver invertit més de 50 hores en veure-la... (números ràpids de més de 80 capítols, a 40 minuts...). Així q si algú vol començar, a casa tenim fets dvds per temporada.

Així, s'acaba d'estrenar la segona part de la quarta temporada (cosa de vagues de guionistes) i la cosa es va quedar tan perduda, com sempre. Analitzat en fred, té mèrit que mantinguin la tensió i atenció, després de tant de temps i encara sense haver dit q passa realment a l'illa dels perduts.

Si algú vol fer un seguiment malaltís del tema, li recomano lostzilla, impagable.

PD: El títol ve d'una cançó de Blind Guardian q no hi ha manera de treure'm del cap. Estic tot el dia amb ella com a bon adolescent admirador del heavy èpic. Tot torna!