El meu millor amic

D'aquí poc q farà deu anys q conec al meu millor amic, ni idea de quan va ser el primer dia, tot i que amb tot el conviscut, podria ser tota un vida. Li porto més de 20 anys, així q el més ràpids poden començar a fer càlculs.

El meu millor amic no és pas d'aquí, o sí, q tenim aquí i allí diferents. Però, en veritat, tots dos som força internacionalistes i d'un aquí força comú.

Del meu amic admiro un munt de coses: la intel·ligència, compromís, independència, empenta, sensibilitat i tantes altres més. Algun cop li he dit però tampoc ens extenem molt en afalacs.

El meu amic un dia va escriure que me demanaria de pasar plegats deu mil dematins si no fos pq està demostrat q és impossible. I tanta raó q té.

Amb el meu millor amic hem compartit pista, vestuari i pissarra de bàsquet; però ningú és perfecte, és de la penya. Ell sap un munt de música, la meva gran passió viscuda des de la inutilitat. Llàstima q tant coneixement i talent no l'enfoqui en projecte que a mi m'agradin més.

El meu millor amic és un bon conseller, ja fa temps q escolto les seves opinions; falta q en alguna li faci cas!

Amb el meu amic em donat moltes voltes anímiques, hem agafat la muntanya russa de l'amor-odi infits cops. Ara sembla q anem per una zona força plana i, a més, d'estima.

Al meu millor amic el vull seguir tenint a prop meu i dels meus, per això és la madrina de l'Èlia. Segur q al seu costat apendrà coses de bé i es sentirà estimada. Jo ja porto gairebé deu anys així! Un petonàs!