ahora Hamelinska

Una de les coses q més m'agrada fer a l'Èlia és cantar-li. Obviament la majoria coneixeu la meva gairebé nula habilitat en aquest àmbit, però amb carinyo, ella riu tot el que vol :D

Com que les cançons es poden allargar força estona, has de tirar d'imaginació i improvitzar les lletres. Prou divertit. Per mi, pq per ella podries repetir la mateixa frase una hora q li faria més gràcia.

Una de les més recurrents és la q li dic ahora dels hamelinska. És una de les que més m'agraden als concerts i l'entonació em sembla fàcil. Pels més perduts, Hamelinska és el grup de Roko, Natxo, Pau, Xavi, Mire (des de fa res) i més...

Dilluns els espero veure a Mozart, si els serveix, els deixo unes quantes tornades triades entre les centenars inventades per a la nena-drac

ahora que las ramas, están buscando a tu discurso
ahora que los cojines, ya no sirven de almohada
ahora que la palabra, se ha echo carne en tu alma
ahora que las verdades, no se dicen por la espalda
ahora que los claveles, no decoran las solapas
ahora que tu risa, se ha contagiado de la mía
ahora que en las fabricas, no se queman a los patrones
ahora que no queda, mas memoria que el olvido
ahora que las palabras, ya no resuenan en tu conciencia
ahora que las calles, han perdido la inocencia
ahora que los grises, son mas que policías
ahora que los laureles, se duermen en tus brazos
ahora que yo subo, por tu escote infinito