Ensenyança compartida

El desig de ser professor és un somni compartit. Tant na Marcela com jo hi tenim ganes, en certa manera, com a projecte vital comú.

Individualment ens atrau el poder ser formadors, treballar amb gent jove, poder ajudar a que avancin a ves a saber on, però que ho facin amb decisió, ganes i il·lusió. Com a UF (unitat familiar, pels no canperolistes) segurament destaquem les avantatges socials; sent els horaris i les vacances, els reis de tot plegat.

Volem tenir temps per créixer com a família. Compartir temps, espais i projectes. A la vegada q puguem mantenir històries pròpies cadascú. Per tant, no hi ha temps per tot i si s'ha de robar d'alguna banda, q sigui de les hores grises robades a la feina.

Doncs mitja UF ja està ben encarada. Na Marcela ha començat aquest 15 com a professora i està ben feliç. L'Èlia està convivint més amb les seves àvies i també se la veu ben contenta. I jo sóc feliç per tot plegat, veient q ens acostem, que la idea va agafant forma...