Quina final!

Tau-Unicaja... impressionant. Va valdre la pena x recordar pq m'agrada tant el bàsquet. El plaer de veure-la només x apreciar l'esport, fora de simpaties i afilacions (tot i el meu clar posicionament pro-baskonia).

Quin partidàs, quines dues aficions, quina tensió, quina qualitat, quin final, quina pròrroga, quina retransmissió prou bona amb el detall del micro a banquetes, quin goig sentir la clama i saviesa q només l'Aito sap trasmetre, quin caràcter guanyador dels Ivanovic, Rakocevic, Prigioni..., quins tres tirs lliures fallats en l'últim moment (qui diu q no senten els professionals?)...

Cada any dic el mateix, quin ambientàs de copa, s'ha de viure. Només una aproximació fa 5 anys a una final a València no és suficient per dir que s'ha viscut l'experiència. Poder serà el vinent que començaré a mirar de convèncer a gent, candidats amb ganes no falten!

I, per últim, també una alegria q la copa infantil l'hagi guanyat la Penya. Vaig coincidir amb l'entrenador no fa gaire a unes jornades d'entrenadors i em va agradar molt la filosofia esportiva q tenia... Felicitats Paco!!