Avançant

Ahir rodejat de riures de nens q et duien a jugar sense parar. Avui, mirades de patiment q et feien baixar els ulls al terra. La nit ha estat llarga, mai havia volgut fondre'm tant com sent l'observador obligat de la pitjor noticia que pot rebre una familia. No era la meva, però he estat colpejat amb ells.

També ha estat la nit dels gestos amables entre semblants. Qui digui q no hi ha esperança per l'home, li recomano unes urgències d'hospital colapsades i veure com s'ajuda la gent desconeguda. Lliçó vital apresa.

Seguim raonablement bé, o almenys, en aquests llocs veus q les coses poden ser molt pitjors. Seguirem lluitant i avançant, no ens queda altra i el trajecte dur està confirmant un cop més els forts lligams amb els companys de viatge.