4 bailes

Diumenge vem anar a veure la darrera obra de Los Pelones i no ens va defraudar gens. La fan al Villaroel i és absolutament recomenable. Com bé va dir en Marçal, era aposta segura. Text plenament reconeixible de l'autor q no per això menys interessant.

Si heu seguit l'Albert Espinosa (o aquest blog quan parlo de llibres) sabreu que ha escrit un recentment anomenat El Mundo Amarillo. Fent una lleugera adaptació, el resumiré en la figura de les persones grogues que té cadascú, aquelles que et marquen en algun moment de la vida, tot i que sigui fugaçment.

Jo tinc un record de l'Albert quan vem coincidir a l'escola. Tot just engegàvem un projecte ambiciós de coordinadora d'associacions que va funcionar prou bé i va donar bons fruits els següents dos-tres anys. Va ser de les primers coses q vaig ficar l'ombro estant a delegació, en aquella època que encara era 100% cine-club i tornava a treure el nas per delegació després d'una primera època q no em va convèncer com es feien les coses.

L'Albert ja era tot un il·lustre veterà. En una de les reunions va explicar una batalleta (o fàbula, ves a saber) a on deia q en Puerta els hi havia promés un local a la gent del grup de teatre i un dia els va donar una clau. No els hi va dir el lloc, i van provar totes les portes de l'ETSEIB però cap va obrir.

La història poder no té més, però jo em vaig fer un tip de riure i, probablement, va servir per perdre una mica més de respecte al director nefast en qüestió. No se si per aquesta història entraria com a groc meu, però que la recordi més de deu anys després, deu voler dir res!

En tot cas, 4 bailes al Villaroel. Del tot recomenable. Pels coleguilles i coneguts variats tenen un mail obert q si escrius a bailes4@hotmail.com dient el dia que vols anar, t'apunten a llista per un 2x1.