Bien!!

Edward Aloysius Murphy, enginyer i militar usaià del segle XX, va establir la seva famosa llei, q de tantes formes i versions ens ha arribat. Com que m'he documentat bé x fer el post, compartiré q m'ha sorprés q el bo d'en Murphy va morir rallat amb la banalització en va derivar el seu postulat. Per ell, era un principi clau en el disseny, captant perfectament l'esperit de contradicció dels objectes inanimats.

En tot cas, la lliço a aprendre és q a Murphy se li ha de donar de menjar. En el meu cas he hagut de trobar una feina esporàdica per gestionar l'atur i dir gairebé sí a una substitució a Igualada (q per sort he pogut tirar enrera) xq em surti la primera substitució del curs.

Serà a l'Escola del Treball, a un mòdul d'electrònica i per tres mesos. Té bona pinta, ja us aniré explicant!!!