ningura bandera...

Amb els q hem parlat-debatut sobre política sabeu q, la divideixo en els dos plans habituals de l’esquerra catalana: El social i nacional. En el meu cas el primer prima molt i fa que l’altre es quedi en un segon nivell. Suficient pq és converteixi en una eina molt útil per alimentar el meu gairebé necessari ànim de dur la contrària. La meva concepció nacional es transforma i matisa segons l’interlocutor. Realment se’m fa difícil definir la meva idea de pàtria i evident catalanitat, bàsicament perquè m’importa ben poc, com he dit, és un debat menor davant del social.

Darrerament he defensat postures nacionals en un entorn clarament espanyolista com és la web del risk. I he de dir que és un exercici que em diverteix molt. A partir d’un mapa dels països catalans s’ha generat molta polèmica. La primera, la denominació quan es va mutar a ‘habla catalana’ per allò de no ofendre a les sensibles oïdes espanyolistes. D’altra, la traducció al castellà de topònims i veus catalanes, q molts, cops cau en el ridícul, com ara les ‘Tierras del poniente’, entre altres.

La veritat que l’únic q em fa saltar la guspira nacional es tractar amb intolerants. Aquells que et neguen, fins i tot, el dret a exposar les teves idees. D’aquesta colla, n’he trobat uns quants a la web del risk. Tot curiós. T’arriben a escalfar tant q arribes a trobar encertat el famós i polèmic article de l’avui en el que es fa unes recomanacions als militars espanyols q volen defensar amb tancs el territori d’estatuts i altres fantasmes:

“Recordin que l'ordenança de civisme de BCN prohibeix la pràctica de la prostitució en segons quins supòsits. Per tant, millor que vinguin sense les seves mares.”

Contundència a la intolerància? Home, doncs a vegades... almenys tenim el riure a l’imaginar al militronxo de torn al llegir-ho.

Salut,