Badalls i petons

Porto badallant tot el matí... s'apropa setmana santa i amb ella el campus i hem hagut d'apretar les dents i treure més hores d'on sigui. Vaja, de matinada, q és el temps q tinc ara mateix. És curiós la capacitat q té el temps d'ampliar-se amb la mentalitat adecuada. M'ha costat trobar-la però ara en plena voràgine ho estic portant força bé. I sí, treballo unes 16 hores si conto totes les activitats i no em fa vergonya reconèixer-ho. Tampoc estic molt orgullós, però... almenys la sobrecàrrega és fruit de feina però de la que fas a gust. La que t'organitzes tu rodejat dels teus amics.

A més, estem fent una nova activitat familiar consistent en instal·lar pàrquet a casa. Així les cinc horetes tontes q tenia lliure al cap de setmana ja tenen objectius els pròxims dos mesos. Tot i això el resultats valen la pena, ahir q vem acabar la primera habitació i queda molt bé. I això, realment és gairebé el de menys. M'agrada anar reforçant un vida en parella q no fa gaire he iniciat. No és un camí del tot senzill (pren nota Bernat!), amb dubtes i històries variades, però des del convenciment, treball i il·lusió paga la pena seguir-lo. A mi, almenys em compensa sobradament.

Un petó,