Temps era temps

Quan de temps sense escriure... ai la feina! Però aquest cop no ha estat tant per estress -q també- si no pq he estat fora un parell de dies i sense conexió a internet. És curiós això descriure el blog; em provoca q quan em pasa res, pensi 'mira, això és un bon tema pel blog'. Ja penso en clau de columnista! :D

La història d'avui és bastant informativa. Ha de servir per compartir que finalment m'he decidit i he presentat la candidatura per fer enguany el curs superior d'entrenador de bàsquet. A alguns ja els hi he comentat, sobretot els dubtes q tenia, i per fi m'he decidit. Ara espero q m'agafin, q tampoc és trivial!

Els entrenadors també tenim una formació reglada per les federacions q consta de quatre nivells. Jo ja tenia els tres primers i em mancava aquest q em fa il·lusió fer-ho. D'una banda pels coneixements, q sempre he aprés als cursos d'entrenadors, i per altre pel misticisme q té aquest curs per mi com a entrenador. Des de sempre semblava quelcom molt llunyà només a l'abast d'uns quants sabis elegits. Ara que ja som uns mandangues que ens fem els sabis, ha arribat el nostre moment d'intentar-ho.

Plural, perque de nou, ens animem a fer-ho colectivament amb l'uri i el sergi. Si de Puigcerdà va sortir el colom, q no podrà passar a Màlaga.. ;)

En fi, q si ja anava de cul, ara encara més xq té una càrrega lectiva durant aquest segon quadrimestre força gran fins la segona quinzena de juliol q es fan dues setmanes presencials a Màlaga. Però com diuen per Asturies -i suposo q a més llocs- 'sarna con gusto, no pica'.

Salut,