El poder de l’autosuggestió

Dissabte anant cap a les patxanguetes de bàsquet que juguem amb la gent del local i altres amics, em va passar quelcom curiós. Pujava per via laeitana en moto tot pensant amb en Marc Ferràndiz. Un jugador q havia entrenat els dos anys anteriors a l'asme que, voltes de la vida, ara hem tornat a estar en contacte pq està entrenant al senior b de l'hospi.

A la curva per agafar el carrer Junqueres (el q porta a plaça Urquinaona) vaig sentir una veu clara q cridava 'Mikel' q es distingir clarament entre el soroll del tràfic i vibracions vàries de la moto. A més, cosa curiosa, vaig reconèixer clarament la veu d'en Marc q m'havia cridat.
Estranyat, vaig mirar pel retrovisor i no vaig veure ningú conegut. Entre les presses i sobretot el tràfic no vaig parar, i poc a poc em vaig convèncer que m'havia imaginat tot plegat.

Va ser fàcil, vas pensant amb algú i un soroll, una veu, un crit, qualsevol estímul ho relaciones amb el q tens en aquell moment al cap. Una explicació perfecte, el poder de l’autosuggestió! Ja tenia una curiosa cosa q parlar al blog! ;)

Encara va ser més curiós quan vaig rebre al baixar de la moto un missatge dient 't'he vist a Vie Laeitana!' firmat pel Marc...

Una altra palla teòrica perfecte rebatuda per la pràctica realitat!

Salut!