Hi ha mails q fan pensar

Fa poc q he rebut un mail dels q fa pensar. És d’un amic q m’explica q no està passant una bona època. Diferents històries però sobretot una amb algú especial amb qui no acaba de ser capaç de passar la pàgina d’un temps plegats.

Ha coincidit amb un temps amb que em sento moderament bé. O, caient ja en l’excés, estupendament. A més la coincidència no només ha estat temporal, si no de pensament. Curiosament, el vespre abans del mail, em vaig sorpendre pensant que estava vivint una bona època vital, o això em semblava.

Sóc feliç i volia vèncer la vergonya i compartir-ho amb la resta.

Espero q vegis l’ullet i t’animis un xic més. Tot té el seu procés i conscientment mai podem avançar etapes, cauen elles soles. Però tot és un seguit d’altibaixos; així q espavila a pujar q qualsevol dia començo jo a baixar i necessitarem el teu somriure per alçar-nos de nou.

Una abraçada,