A3, aigua (o merda)

Ahir vaig arribar relativament d’hora a casa; tocava sopar sol pq na Marcela estava fora. Vaig posar la tele de fons i una falca d’antena 3 em va enganxar irremediablement. Anunciaven un documental d’ ‘investigació periodística’ sobre l’església basca i la seva vinculació amb ETA.

Animat per aquella oportunitat única de rebre una bona mostra de manipulació, vaig fer un sopar ràpid fàcilment digerible davant la televisió (no fos cas que ens ennueguéssim) i després d’una sèrie insulsa que diria que era d’investigadors policials (aquest va ser el grau que em va impressionar) em vaig disposar a fruir d’aquella inesperada sessió.

I va ser brutal, no va defraudar en cap àmbit. Tòpics, exageracions, jocs d’imatge,... de tot hi havia al reportatge. Els hits crec que van ser dos; d’una banda un muntatge a on anava sortint diferents cares de sacerdots que es congelaven i sortia un text al costat en plan teletipo. Se’ls acusava, entre altres (i dic textual): ‘defiende la autodeterminación del país vasco’, ‘se siente más vasco que español’, ‘cree que todos los muertos son iguales’. I més ‘atrocitats’ com aquesta que s’atrevien a defensar. Sona increïble, però és així. Afirmaven que aquells cures eren etarres per sortir allà dient que creien que un poble ha de poder decidir per si mateix. Que hi ha víctimes per les dues bandes. Que el que es necessita es dialogar i arribar a una solució al conflicte. Sens dubte, terroristes.

L’altre hit va ser l’aparició estelar de Pedro J. Ramírez (famós pels seus vídeos i piscines) donant sentència de tot plegat, sense aportar res, però tornant a dir la mateixa merda. El reportatge vaig veure després que l’havia fet la seva empresa, no se si és una política de rentat d’imatge o algo semblant, ves a saber.

Un dels cúmuls manipuladors, el que realment em va violentar, va ser l’aprofitament del dolor d’una dona a qui ETA l’havia matat el marit feia anys. Amb càmera oculta l’acompanyaven per tot d’esglésies demanant que es fes una missa a la memòria del seu marit. En totes li deien que cap problema per fer una missa, però que feia temps que havien acordat no explicitar els motius de la mort per no polititzar les misses, en cap dels bàndols. A ella no li bastava (havent vivint una situació personal així, opino que se li pot perdonar aquest sentiment de ‘venjança i confrontació’, per dir-li d’alguna manera) però el que era realment indignar era el periodista de incògnita que anava fotent llenya al foc amb frases com ‘si el muerto fuera de la ETA seguro que la dabas’, ‘estáis todos politizados’, ‘eres igual de asesino que ellos’, ... Buscant que algú saltés, i poc que ho van aconseguir ho van ben utilitzar. I dic poc, però per ells eren les veritables banyes del dimoni.

En fi, que fins aquí ens hauríem de veure. Provocant simpaties per l’església :D Però de tant en tant va bé veure d’on surten les coses i l’odi que sembla que hi ha gent interessada en sembrar. Ahir, una mostra.