riures pel Guinardo

Amb el canvi d’equip, també he canviat d’horaris i de dies d’entrenament. Això ha fet que torni a tenir lliures els dilluns i dimecres vespre/nit lliures. Aquesta excepcional fita, l’he feta durar una setmana i ja m’he liat amb un bon grup d’amics per jugar a bàsquet regularment.

Es tracta de tot d’amics i excompanys d’equip del Thau que segueixen jugant, ara al Guinardó. Lliga territorial i entrenos patxangueros per mantenir l’amistat amb tanta gent i amb l’esport que tant ens agrada.

I quin riure’s ahir... i com vaig disfrutar... i que lent q estava... i quines coses sorprenentment encara em sortien... i quin mal avui tot el cos... i quants amics que t’acullen com si el més d’un any fos abans d’ahir... i ...

I, com no, les coses bones i alegres són per aclamar-les i compartir-les. La joia viscuda ahir en un pati de cole no té preu; però, explicant-ho, començo a agrair-ho i valorar-ho com el tresor que és. Estem rodejats de bona gent amb qui compartir penes i somriures, i això és quelcom tan extraordinàriament genial que hauria de menjar-se completament qualsevol agobio dels q estúpidament ens creem.

... i com vaig disfrutar...