Aquest home sempre m'ha caigut bé

En el mundillo de bàsquet de gran escala, l'Estudiantes és un club que sol caure bé. Aquí, sobretot, per la seva enorme condició d'antimadridista. Tot i que també per la filosofia de club que té, que aposta per la cantera fins a nivells insospitats.

Entre altres, el club neix d'una col·legi, el Ramiro de Maeztu, a on tot és bàsquet i Estudiantes. La Demencia, el principal grup de recolazament, neix i existeix allà. I és això el que dóna tant sentiment de club als jugadors i entrenadors de la casa.

Ahir s'acomiadava un que hi ha viscut molts anys allà, setze temporades (contant només les de professional). Em queia bé en Nacho Azofra. Això, en els jugadors que surten de l'Estudiantes, és fàcil fer-se un criteri: Si marxa per diners al Madrid no et cau bé. Si segueix al seu club, et fa sentir q és un dels teus, bona gent.

Fent un guinyo a la locura pròpia de la Demencia, va sortir al seu homenatge disfrassat de torero; no podia ser d'una altra manera. Està molt bé plorarper l'emoció (segur que també ho va fer) però també ha d'haver temps per fer una mica el ruc.

Apa Natxo, gent com tu és la que em fa seguir estimant aquest esport nostre!